Joaquim Nadal i Farreras

LA MORT D’EN JOAN GELADA, UN CIUTADÀ ACTIU, COMPROMÈS I CATALANISTA

El Punt, edició comarques gironines

M’arriba a Caldes de Montbui la notícia de la mort d’en Joan Gelada. Des de feia 24 hores vivia amb el cor encongit, amb un fons de tristesa, amb un buit a l’estómac. La contundència final m’ha deixat corprès.

Amb els ressons tan vius de la mort d’en Joan Pujolràs arriba ara la sobtada notícia de la mort d’en Joan Gelada Em costa de creure-ho i d’entendre-ho. o puc fer sinó pair la tristesa i el dolor, compartir-lo amb aquells que el senten més profund i més intens i recordar ara la trajectòria d’un ciutadà compromès, actiu, catalanista. Joan Gelada està vinculat amb l’escoltisme, l’associació fotogràfica i cinematogràfica de Girona, el Col·legi d’Aparelladors, l’Ajuntament de Girona i Transports Municipals del Gironès. En Joan està directament vinculat a l’inici de les classes de català a la ciutat (les històriques trameses o el català per correu, per entendre’ns), a les principals sessions de cine-fòrum, a la restauració de la casa de la Punxa, al número monogràfic de CAU dedicat a Girona, a la majoria de les iniciatives democràtiques reivindicatives ciutadanes i catalanistes, a la recuperació de la Devesa. La llista ens parla de la transició democràtica, del final del franquisme, dels primers batecs d’una nova ciutat. Després s’incorporaria de ple al projecte municipal dels socialistes catalans per Girona i  va fer una contribució decisiva en la gestió de l’urbanisme de la ciutat i del  pla especial del barri vell. Va posar ordre a les brigades i quan encara ningú no parlava de mobilitat ens vam començar a empescar amb ell la necessitat d’abordar temes com via pública o transport públic més a fons. Treballava amb rigor i incansablement, amb fidelitat, lleialtat i honradesa.

He dit apressadament el que em sembla que la ciutat li deu. Personalment li dec amistat i fidelitat i tota la generositat que em va dedicar en el seu treball polític.

Compromès amb l’esquerra no podia suportar amb raó lliçons de catalanisme i cada vegada que algú posava en dubte la insubornable catalanitat del projecte municipal socialista arrufava el nas i reaccionava indignat. Sabia millor que ningú el full de serveis de tothom i era molt difícil de rebre lliçons d’algú que no el tingués tan clar i tan net com ell.

Els lectors del Diari de Girona han pogut seguir des de 1993 la seva visió de la política a Catalunya, a Espanya i a Girona. Fidel a una tradició el seu compromís i  als seus ideals. Sovint sorrut, seriós tenia un somriure irònic, poc sovint deixat anar del tot.

Just Casero, Ricard Dalmau, Joan Saqués, Martí Manuel Díaz, Joan Puigvert, ara Joan Gelada. La llista sobtada dels servidors públics que ens han acompanyat i ens han deixat no para de créixer i la majoria tenen un homenatge pendent. Ara que ja ha fet 25 anys de l’abril de 1979, aquesta és una feina que no hauríem de deixar per a més tard.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.

(Aquest article forma part del recull Vides amb nom. Girona, CCG Edicions, 2005. pàg 243-244)

Anuncis

11 Juny 2004 - Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, El Punt | , , ,

Sorry, the comment form is closed at this time.

%d bloggers like this: