Joaquim Nadal i Farreras

SIL 2004

Revista del Salón Internacional de la Logística, maig 2004

 Barcelona acoge un nuevo año el Saló Internacional de la Logística (SIL) con la voluntad de ampliar y potenciar esta nueva dimensión de la economía de Catalunya. Siempre sensible a las ideas emprendedoras y a las tendencias más avanzadas, Catalunya, que supo conducir con ambición su proceso industrializador, apuesta ahora por implicarse de lleno en las nuevas tendencias del siglo XXI.

En un mundo global, en pleno desarrollo de la sociedad del conocimiento, en un contexto de nuevos impulsos a la gestión inteligente de los intercambios y de la distribución, se trata de conseguir situar a nuestra economía como la plataforma logística del sur de Europa.

Desde la apuesta que ha formulado el gobierno por la competitividad, la modernización, la innovación y la cohesión, nuestro objetivo consiste en sacar provecho de nuestra posición estratégica, del peso del sistema portuario y aeroportuario catalán y de la potencia del eje de comunicaciones del corredor litoral. Vamos a situar sobre este eje nuevas localizaciones, centros integrados, un sistema reticular que en su decidida apuesta por la logística encuentre un sólido armazón.

Este salón quiere ser reflejo de esta política. Emisor y receptor, punto de intercambio, puente de diálogo, centro de negocios. Impulsor de valores y ofertas de Catalunya y España; hacia adentro y hacia fuera pensando en la importancia de la internacionalización de nuestra economía y a un tiempo en el carácter decisivo de nuestras raíces.

Anuncis

31 Mai 2004 Posted by | Altres, ARTICLES D'OPINIÓ | , , , , | Comentaris tancats a SIL 2004

UN ANY DE CANVIS

Butlletí del PSC de Vilablareix. Maig 2004

Les eleccions de 14 de març han culminat un any atapeït d’esdeveniments. Queda encara l’epíleg de les eleccions europees. Però el gruix de les transformacions ja s’ha produït. En el món municipal, en el govern de Catalunya i en el govern d’Espanya s’ha consolidat una visió progressista de la política.

No és una apreciació banal. Hem deixat enrere un pensament únic, una idea centralista d’Espanya, una visió endogàmica i tancada de Catalunya, l’estratègia de la tensió i de la por, la política de l’arbitrarietat i la discrecionalitat, una concepció raquítica d’Europa, una política exclusivament atlantista, una visió rígida de l’educació, una concepció radial de les infraestructures.

L’endemà del 14 de març Espanya es va desvetllar amb cares somrients. L’alleujament fou el sentiment més estès. La percepció que ens havíem tret un pes de sobre, que s’havia acabat un malson, que tots érem més lliures, que ens era més fàcil respirar tranquils.

Serenament podem dir que la sotragada de l’11 de març va culminar una etapa amb un dramatisme brutal i va actuar de revulsiu. La societat ha sabut reaccionar amb encert, d’una manera oberta i transversal, transcendint l’àmbit dels partits polítics i impregnant tota la societat. Tornant de cop la política al carrer, fent-nos partícips, protagonistes directes d’un gran canvi.

És el moment de saber comprendre, d’implicar, d’embrancar-nos a tots en un moviment popular i espontani de regeneració, de sinceritat, de claredat. Ha arribat l’hora de depurar la vida pública d’intrusions i excrescències Tot ha de ser clar, planer, transparent. El  barroquisme inquietant i estèril ha de cedir tot l’espai a l’hora de la veritat pura i simple. Diem les coses pel seu nom, fem-ho tot més fàcil i no ens costarà tant d’acostar-nos a la felicitat.

31 Mai 2004 Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, Butlletí PSC | , , , , | Comentaris tancats a UN ANY DE CANVIS