Joaquim Nadal i Farreras

ATLES TOPOGRÀFIC DE CATALUNYA

Pròleg a Atles topogràfic de Catalunya. Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, 2004

Catalunya té una llarguíssima tradició cartogràfica. Fa segles que la necessitat de conèixer el territoris, els plecs del paisatge, la varietat de la topografia, la diversitat dels assentaments, ens ha deixat testimonis gràfics de la nostra realitat física i humana.

Les necessitats fiscals, comercials o militars es situen entre les causes principals que donen peu a una tradició cartogràfica. D’aquí que sovint en els testimonis del passat que tenim abundin més els testimonis dels que ens han mirat amb ulls de fora que amb la nostra pròpia mirada. S’ha tractat de prendre’ns la mida, d’apamar el món. D’apamar, conèixer, difondre i conquerir el món. Els mercaders s’han ajudat sempre amb cartes per a la navegació i els militars han intentat conèixer de prop la realitat dels seus camps de maniobres. Els viatgers s’han ajudat de mapes esquemàtics, la monarquia ha “tallat” el territori i els seus focs i jurisdiccions, els municipis han inventariat i acadastrat la riquesa urbana des de fa segles. La cartografia és també un instrument de coneixement per a la intervenció. Les descripcions del territori són prèvies a les intervencions en el territori.

L’escriptura i la cartografia són instruments de coneixement i han estat instruments de domini reservats als privilegiats que hi tenien accés. Els pocs que sabien escriure i que coneixien la realitat dels territoris tenien avantatge sobre els molts que ho desconeixien, i s’ho reservaven per tal de mantenir aquesta situació de privilegi.

La societat contemporània ha universalitzat i socialitzat el coneixement. Ha arribat l’hora de la democratització del coneixement, de la universalització sense reserves. Ja ho ni ha domini d’uns quants, hi ha la legítima aspiració a la llibertat de tots.

Aquest és el sentit que volem donar els poders públics a la cartografia contemporània. Posar a l’abast de tothom instruments de coneixement de la realitat. Acostar gràficament la realitat. Fer que el món ens entri pels ulls i abraçar-lo tot d’una sola llambregada. Acostar-nos al detall, a la pell del món.

Aquesta nova edició de l’Atles topogràfic de Catalunya a escala 1:50.000 vol ser ara una expressió concreta  d’aquesta voluntat. Vol ser un instrument per fer nostre, més nostre, el nostre país. Per conèixer Catalunya, per saber-ne més, per gaudir-ne, per estimar-la. Col·lectivitzar Catalunya, vet aquí un objectiu de la nostra cartografia moderna. Posar-la a l’abast de tothom, fer-la assequible i fer-la comprensible. Dotar-nos d’eines modernes per a intervenir en la realitat, per viatjar, per saber, per conèixer, per gaudir, per caminar, per recórrer de cap a cap.

Som el resultat d’un procés mil·lenari de sedimentació cultural i humana, de modelació del territori i el paisatge. Aquest Atles ens refresca la memòria, ens desvetlla curiositats, ens retorna el nom de cada cosa i de cada casa. De cada accident del paisatge i de cada mostra de l’acció de l’home, de cada poble, de cada ciutat.

Hi ha en aquesta visió d’un Atles un punt de tendresa i d’humanitat. Un Atles no és un instrument fred i asèptic d’anàlisi. És també l’eina per tal que cadascú de nosaltres amb la seva sensibilitat particular pugui prendre la temperatura ambiental del seu territori particular i del seu territori comunitari i col·lectiu.

Si voleu veure el pròleg a l’edició de 2010 cliqueu aquí.

Anuncis

1 Mai 2004 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , , , , | Comentaris tancats a ATLES TOPOGRÀFIC DE CATALUNYA