Joaquim Nadal i Farreras

PREGUNTA SOBRE L’N-340 A L’EBRE

Intervenció en el Ple del Parlament. Resposta a la pregunta al Consell Executiu a respondre oralment sobre quina és la posició del conseller de Política Territorial i Obres Públiques amb relació al desdoblament de l’N-340 al pas per les Terres de l’Ebre

Publicada a: DSPC-P, 9, pàg 46 i  DSPC-P, 9, pàg 47

Anuncis

31 Març 2004 Posted by | Al Parlament, INTERVENCIONS | , , , , | Comentaris tancats a PREGUNTA SOBRE L’N-340 A L’EBRE

INTERPEL·LACIÓ SOBRE INFRAESTRUCTURES FERROVIÀRIES

Intervenció en el Ple del Parlament. Resposta a la interpel·lació al Consell Executiu sobre les infraestructures ferroviàries

Publicada a:  DSPC-P, 9, pàg 27  DSPC-P, 9, pàg 29 i  DSPC-P, 9, pàg 30

31 Març 2004 Posted by | Al Parlament, INTERVENCIONS | , , , | Comentaris tancats a INTERPEL·LACIÓ SOBRE INFRAESTRUCTURES FERROVIÀRIES

LES ENTRADES DE LA CIUTAT

Diari de Girona

Hi ha moltes maneres de veure i de viure una ciutat. Cada ciutat té moltes aproximacions possibles i totes apunten a la complexitat cultural i social, històrica, del resultat que avui coneixem.

Però també és veritat que molt sovint ens formem la nostra opinió a primer cop d’ull, per una primera impressió. L’expressió “quin efecte que fa aquesta ciutat!” és molt comuna i denota més una impressió que una opinió.

Les entrades de les ciutats són determinants per aquesta primera impressió. L’arribada en tren o en cotxe, un primer cop d’ull als darreres, als davants. Les vores de les carreteres d’entrada, els vorals, el mobiliari urbà, l’enllumenat. La cura, la neteja, l’arrenglerament ordenat de la jardineria configuren algunes dels elements d’impacte d’aquestes primeres impressions. L’ordre civilitzat o l’anàrquica descurança són les dues cares possibles de la imatge de marca d’una ciutat. La senyalització; la informació; la pintura esdevenen emblemes significatius tractats amb atenció i sensibilitat o deixats de la mà de Déu. M’estic referint no tant als centres de les ciutats, els nuclis originaris ja molts consolidats per anys d’història i d’acció pública, sinó als límits, els confins, la perifèria urbana. Allà on la ciutat s’esfilagarsa en una anarquia desordenada de polígons i edificacions sovint sense cap gràcia.

No és el mateix entrar a una ciutat fent com una cursa d’obstacles físics i visuals, rebent fuetades negatives a la sensibilitat o entrar-hi per bulevards ordenats i nets, plantejats amb encert i plens de vegetació.

Hi ha ciutats que en aquest sentit acumulen una tradició centenària i l’espai públic hi adquireix una sòlida dimensió feta i madurada amb el pas del temps.

Hi ha en canvi ciutats de creixement ràpid on la construcció desborda inicialment el seny ordenador i on cal una acció enèrgica, contundent, persistent de l’administració pública per redreçar la imatge, recuperar el pols, netejar d’incrustacions, posar ordre i fer endreça.

Per aquesta regeneració de la imatge urbana no calen sempre jardins versallescos, ordenacions geomètriques, espais traçats amb tiralínies i compàs. A vegades n’hi ha prou amb una acció elemental. Un punt d’atenció per subratllar els valors existents, la realitat tal com és.

En d’altres casos és imprescindible una planificació potent, una acció reforçada pressupostàriament fins a canviar les tendències a la degradació, embrutiment i marginació.

Penso tot això sovint entrant i sortint de Girona. M’agrada trobar els vorals nets i la gespa segada a l’entrada pel carrer del Carme, a tocar del cementiri; és una entrada refrescant, fèrtil; és una entrada d’aigua que ha adquirit un to sensible i modest però arreglat i suficient. És una entrada plena de possibilitats ara que s’ha obert el nou vial fins a la Creueta. M’alegra la vista veure aparèixer un nou bosc urbà entre Mas Gri, la via del tren, i l’accés a l’autopista. M’emociona pensar que d’aquí uns anys els arbres que ara s’acaben de plantar donaran sentit a un gran espai recuperat, un bosc al costat d’un gran nus viari. Regenerar el nus amb un bosc. Arbres per neutralitzar el ciment. O m’alegra la nova capa d’asfalt i la pintura fresca a Sant Ponç. Una entrada polèmica i difícil, i de solució lenta. Però una entrada que ha sabut fugir del mimetisme de les rotondes i que ha aprofitat totes les potencialitats d’un espai verd a reforçar. És una entrada amb una visió cada dia més endreçada i amb una capacitat evident per fer-nos oblidar aviat el caos del passat. Sobretot si aviat es fa el nou aparcament a la rotonda de can Salvatella i s’acaba definitivament la impúdica ocupació que els cotxes fan de les voreres. Insisteixo que aquesta entrada ha trigat a agafar forma definitiva però ara ja s’intueix el final. No tinc cap dubte que ha arribat l’hora d’una ordenació definitiva, elegant i eficaç, plena de vegetació de l’accés nord a la ciutat.

I per acabar vull expressar el meu convenciment que l’obertura de la frontissa del Güell farà que arribi l’hora definitiva de la remodelació de l’entrada per Mas Xirgu on molts voldríem veure la vegetació frondosa que s’insinua a l’horitzó en els accessos a Vilablareix.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.

 

26 Març 2004 Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, Diari de Girona | , , | Comentaris tancats a LES ENTRADES DE LA CIUTAT

PREGUNTA SOBRE LA XARXA DE CARRETERES

Intervenció en el Ple del Parlament. Resposta a la pregunta al Consell Executiu a respondre oralment sobre les actuacions que considera prioritàries per tal de millorar la xarxa de carreteres de Catalunya l’any 2004

Publicada a:  DSPC-P, 8, pàg 53

24 Març 2004 Posted by | Al Parlament, INTERVENCIONS | , , , , | Comentaris tancats a PREGUNTA SOBRE LA XARXA DE CARRETERES

PREGUNTA ORAL SOBRE LES COMUNICACIONS A LA TERRA ALTA

Intervenció en el Ple del Parlament. Resposta a la pregunta al Consell Executiu a respondre oralment sobre el reequilibrament territorial i la millora de les vies de comunicació de la comarca de la Terra Alta

Publicada a:  DSPC-P, 8, pàg 63

24 Març 2004 Posted by | Al Parlament, INTERVENCIONS | , , , , , | Comentaris tancats a PREGUNTA ORAL SOBRE LES COMUNICACIONS A LA TERRA ALTA