Joaquim Nadal i Farreras

CINC-CENTS BATLLORIS

Diari de Girona

D’aquí poc més d’un mes es farà a Llançà el lliurament del premi Gat Perich al dibuixant, ninotaire, caricaturista, humorista Toni Batllori.

La cita anual de Llançà estarà plena d’evocacions i ressonàncies emotives. Jaume Perich, el primer. L’origen de totes les coses, la causa i principi d’una congregació insòlita. L’impuls per deixar-ho tot i agafar-se un dia diferent, la voluntat compartida d’un viatge en tren, un dinar tranquil, una trobada d’amics, l’oportunitat de fer-ne de nous. El mar i la primavera tot just intuïts. Residus d’hivern i brots de primavera. Els últims ametllers i les primeres ginestes.

Llançà proveeix l’escenari i congrega les voluntats que mouen els amics de Perich, que el reviuen i rescaten cada any de l’oblit. És la tenacitat premiada, la intuïció reconeguda, la generositat a prova. Llançà és, el dia del premi Gat Perich, un mosaic heterogeni de diversitat i sensibilitats que han deixat les ocupacions quotidianes i desfilen il·lusionats des de Barcelona cap als abruptes finals de roques pelades i fosques de la plana empordanesa que s’allarga prop del mar. Josep M. Salvatella s’ho mira ara plàcidament, esbossant un somriure de tranquil•litat sorneguera i poètica.

Totes les cròniques han recollit el perfil biogràfic del seriós humorista Toni Batllori. L’exercici diari de disciplina i imaginació de la tira de La Vanguardia justifica tot sol el reconeixement d’aquest any. Hem passat de la columna de Peridis al tamboret de Batllori. De la reiteració magnífica de l’uixer Martínez i mil Pujols a l’univers polític i galàctic de les convulsions del post-mil•leni. Els sotracs de cada dia, els bigotis més sonats, les polèmiques més dures, les guerres més absurdes, les relliscades més espectaculars. De traç segur i insinuant els trets més distintius de la fesomia dels personatges els identifica amb una total precisió. En la tira de Batllori hi ha intenció i discurs, sentit crític i distanciament irònic. Darrere el patetisme esperpèntic el somriure despreocupat. Les grans polèmiques, els drames de grans titulars s’engrunen en el ridícul de la retina descriptiva del dibuixant.

Però cap biografia no ha relatat la història més singular del dibuixant Batllori. Avui surt el número 500 de la revista “Catalunya Municipal” que des de 1986 publica la Federació de Municipis de Catalunya. Amb fidelitat i eficàcia provadíssima, Batllori ha fet cinc-cents acudits al voltant del món local. Les relacions amb Madrid, les relacions entre governs, les relacions dels ajuntaments amb la Generalitat, les lleis més àrides, les ordenances més avorrides, els canvis en el món local han desfilat ordenadament davant el llapis de Toni Batllori, que ha subratllat sempre els valors del municipalisme.

Deixeu-me doncs reivindicar ara “Catalunya Municipal” i aquest maridatge feliç i fidel que dura gairebé en un anonimat recíproc des de fa prop de vint anys. Potser la mateixa dispersió i diversitat del món local no mereix tanta atenció com altres de les seves obres, en un món de grans titulars i de no gaire coses petites.

El món de les coses petites, el món local, la vida quotidiana, la proximitat total dóna grans resultats silenciosos. Ara potser descobrim i valorem que fa tants i tants anys que Toni Batllori fa companyia i ajuda a somriure el món local de Catalunya.

Ens trobarem també a Llançà per celebrar-ho.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.
 
(Aquest article forma part del recull Vides amb nom. Girona, CCG Edicions, 2005. pàg 237-238)
Anuncis

27 febrer 2004 Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, Diari de Girona | , , | Comentaris tancats a CINC-CENTS BATLLORIS

INTERVENCIÓ SOBRE EL NOMENAMENT DE CONSELLERS

Intervenció en el Ple del Parlament. Intervenció del president de la Generalitat en sessió plenària, en compliment de l’article 9 de la Llei 13/1989, per donar compte del Decret 192/2004, del 20 de febrer, pel qual es nomena consellera d’Ensenyament la Sra. Marta Cid i Pañella, i del Decret 194/2004, del 20 de febrer, pel qual es nomena conseller en cap el Sr. Josep Bargalló i Valls

Publicada a  DSPC-P, 7, pàg 54  DSPC-P, 7, pàg 64

25 febrer 2004 Posted by | Actes PSC, INTERVENCIONS | , , , | Comentaris tancats a INTERVENCIÓ SOBRE EL NOMENAMENT DE CONSELLERS

INTERPEL·LACIÓ SOBRE EL NOMENAMENT DE CÀRRECS

Intervenció en el Ple del Parlament. Resposta a la interpel·lació al Consell Executiu sobre el nomenament d’alts càrrecs dels departaments, els organismes i les empreses públiques de la Generalitat

Publicada a:  DSPC-P, 6, pàg 58   DSPC-P, 6, pàg 60

18 febrer 2004 Posted by | Al Parlament, INTERVENCIONS | , , , , | Comentaris tancats a INTERPEL·LACIÓ SOBRE EL NOMENAMENT DE CÀRRECS

LA PROTECCIÓ DEL LITORAL

Diari de Girona

Josep Pla podria ser ara un bàlsam per al debat. Un punt de referència de lectura atenta i pausada, per assaborir el descobriment d’una realitat territorial i humana irrepetible. Els temps de “Pa i Raïm” no tornaran. És així per a bé i per a mal. Per a bé perquè la realitat de la Costa Brava i els seus pobles en els anys vint i trenta no era una realitat idíl·lica. Era sovint una economia precària. Tot l’atractiu del paisatge que Pla desgrana amb minuciosa saviesa i adjectiva amb una precisió total comparteix realitat amb un paisatge humà, una societat, que ha buscat fortuna a Amèrica, ha treballat el suro aquí, i ha fet de l’agricultura i la pesca els camins per a la supervivència.

Ara tot ha canviat molt. La societat és més rica però el paisatge és més pobre. És sempre així el preu del progrés? No podria ser d’una altra manera?

Potser ja no hi ha marge per a les lamentacions. Les coses són així. Però tampoc no pot haver-hi marge per al fatalisme.

Som plenament conscients que no és possible un exercici nostàlgic, un intent de fer marxa enrere.

En canvi, és perfectament possible analitzar quins valors han fet possible el canvi i quins han estat el motor del progrés. I entre aquests valors el pes específic del litoral és una qüestió capital. És, de ben segur, el capital principal. I el que més compta, ara, és el punt just d’equilibri entre el creixement necessari i ordenat i la protecció i potenciació dels valors del territori i el paisatge.

No hi ha dubte que ara pertoca posar ordre i planificar. Crear les condicions generals per a afavorir un creixement equilibrat, un creixement dels assentaments humans que respongui més a una lògica territorial que a la lògica de la propietat. Definint els creixements més per la lògica de l’interès col·lectiu que per la lògica de l’interès de la promoció. Per això, entenent el territori com un conjunt adquireixen ara tanta importància i tanta urgència els plans territorials. Si tinguéssim ja fets i acabats els plans territorials no hauria calgut previsiblement el Pla director del litoral. Però no es pot contraposar i buscar contradicció entre la voluntat de protegir adequadament una franja de 500 m terra endins des de la línia de la costa, i la pressió immobiliària i especulativa més enllà d’aquesta línia. Una cosa és la planificació del conjunt i la recerca de l’equilibri adequat i una altra diferent, si bé complementària la protecció del perfil de la costa, de la línia del litoral.

En un recorregut de nord a sud veiem des de mar en el nostre litoral com les cases s’han enfilat en els racons més abruptes, com les urbanitzacions han esgarrapat pams als boscos més espessos i als roquissams més erms. El ritme d’aquesta ocupació ha privilegiat més l’escampadissa litoral, les vistes al mar, de lluny o de prop, que la compactació del ric teixit de pobles i ciutats del nostre litoral.

Tornem a Pla. En el seu recorregut freqüent per la nostra costa quantes platges desertes va visitar? en quants racons la llarga densitat d’un paisatge agrari secular s’estenia per les ondulacions dels sembrats i les vinyes fins a la mateixa línia de mar? I, ara, quantes en queden? Quantes suredes treballades i explotades amb cura? I quantes ara? Quants racons amables per a veure sortir el sol, estendre les xarxes o esmorzar a trenc d’alba amb els fruits de la terra i el mar? Quants penya-segats verges? Quants jardins vora mar, quantes cases solitàries, quants pobles mariners, quantes serralades intactes? Quanta història treballada amb el degoteig pausat dels segles i de les generacions?

El Pla director no tracta de posar-nos malenconiosos.

No es tracta d’això. No podem tornar enrere. Però podem i volem i necessitem fixar aquest paisatge. El que queda. No com un valor residual. Com un valor principal, com un actiu, com un patrimoni. No pas per tornar en un viatge impossible cap a la vida d’abans. Més aviat per gaudir a plena satisfacció de la vida de demà.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.

 

13 febrer 2004 Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, Diari de Girona | , , , , | Comentaris tancats a LA PROTECCIÓ DEL LITORAL

PREGUNTA ORAL SOBRE LA CARRETERA C-15

Intervenció en el Ple del Parlament. Resposta a la pregunta al Consell Executiu a respondre oralment sobre les actuacions futures previstes a la carretera comarcal C-15 (Vilanova i la Geltrú – Igualada) en el tram Puigdàlber – Vilafranca del Penedès

Publicada a: DSPC-P, 5, pàg 50

11 febrer 2004 Posted by | Al Parlament, INTERVENCIONS | , , , | Comentaris tancats a PREGUNTA ORAL SOBRE LA CARRETERA C-15