Joaquim Nadal i Farreras

JOSÉ MONLEÓN

Levante. El mercantil valenciano

Publicat també al Diari de Girona el 6 de desembre de 2002

La Generalitat Valenciana acaba de publicar el llibre de Enrique Herreras, José Monleón, Un viaje (real) por el imaginario (Valencia,2002). És un bon llibre, rellevant per al món del teatre i també rellevant per a Girona. Més rellevant encara si atenem a la distància política entre el govern valencià i el compromís de Monleón. És un homenatge merescut.

Amb José Monleón passa com amb Pedro Solbes; no saps que parlen català fins que no hi parles de tu a tu. Són valencians afincats a Madrid i tots dos parlen un català perfecte. Però tots dos són, en camps ben diferents, una bona mostra de l’abisme de desconeixement que ens separa de la cultura valenciana i de la incomunicació que s’ha establert entre la cultura i la intel·lectualitat catalana i la resta d’Espanya com a ferida molt directa heretada de les conseqüències de la Guerra Civil.

Aquesta no és l’única sorpresa que em vaig endur quan vaig conèixer personalment José Monleón a Girona l’any 1998. Portava ja dinou anys d’alcalde i en alguna ocasió m’havia arribat a pensar, erròniament, que de Girona ho sabia quasi tot. De fet,  però, sempre m’he vacunat d’aquesta impressió perquè sempre he sabut que hi ha un munt de sorpreses i de fets desconeguts en tots els plecs de la vida.

Sabia perfectament qui era José Monleón des de la meva època d’estudiant a Barcelona, quan plens de passió juvenil anàvem molt sovint al teatre comprant les entrades de claca. Però quan l’any 1998 en Jaume Curbet i Boj  em va venir a parlar d’en Monleón jo ho ignorava tot sobre la seva relació amb Girona.

Era una història de la guerra i de la més immediata postguerra, i tenia relació amb l’exili i la repressió. Monleón, fill d’un telegrafista, va conèixer primer a Port-Bou la duresa de l’exili, les corrues de gent passant feixugament en un viatge trist, incert, dramàtic. Després a partir de 1941 amb el pare empresonat al seminari de Girona Monleón va conèixer la duresa d’una ciutat de províncies en la més immediata postguerra. Va conèixer els simulacres de judicis sumaríssims que es feien a l’Audiència i que enfilaven penes de mort sense parar, i sense raó ni justícia, i va anar al cementiri a veure la fossa comuna. Els afusellats ara rescatats de l’oblit gràcies als treballs de Josep Clara i a la reivindicació de la memòria de Carles Rahola i amb ell dels més de 500 afusellats de després de 1939. Amb els seus companys d’adolescència Monleón s’evadia i liderava un equip de futbol, el Júpiter F.C., on va desenvolupar també les seves aptituds polivalents.

L’any 1998 va venir a recordar aquesta etapa, retrobar els amics i reconciliar-se amb una ciutat en la qual havia viscut moments dolorosos i on havia crescut també amb l’amistat dels companys i descobrint els moments de tendresa de l’adolescència. Actiu i combatiu va connectar amb les il·lusions i les apostes de futur d’una ciutat amb un govern de progrés i amb un horitzó optimista lluny de la ciutat tancada i gris on havia viscut.

El llibre que hem esmentat al principi traça una apassionant biografia de la trajectòria personal i intel·lectual de Monleón. El pes de la història i la ingravidesa de la utopia es combinen sàviament per destil·lar amb rigorositat atractiva les peripècies d’un home que ha fet del teatre un instrument pel diàleg, la convivència i la pau. Des de la revista Primer Acto que va fundar l´any 1957 i que ha mantingut una continuïtat admirable, des dels articles de crítica teatral a Triunfo (de 1956 a 1975) i des de la Fundación del Instituto Internacional del Teatro del Mediterráneo (creada el 1989), Monleón ha sigut un activista infatigable. Ha viatjat per tot el món fent d’ambaixador del teatre i ha solcat la Mediterrània de Sagunt a Taormina i d’aquí a Delfos o Ítaca, per fer arribar a Ramala o Jerusalem, a Sarajevo o Dubrovnik, el missatge pacificador de la cultura.

El llibre recull també en quatre annexos textos de Monleón, des d’editorials de Primer Acto a articles de Triunfo, passant pels discursos o conferències de l’Instituto o els comentaris a quinze fotografíes. Aquest recorregut fotogràfic simbolitza l’impacte biogràfic més rellevant en la trajectòria de Monleón des de la proclamació de la República a la crisi de Palestina passant pel maig del 68, la transició, la caiguda del mur de Berlín el 1989 o l’atemptat terrorista contra les torres bessones. La precisió compromesa del llenguatge en tots aquests comentaris sintetitza tot l’ideari de Monleón i traspua una sensibilitat generosa i tendre, apassionada, davant dels ideals com davant del dolor o la injustícia i la barbàrie irracional.

Una bibliografia extensa completa aquesta biografia  acurada, plena d’il·lustracions i acompanyada per textos d’amics, col·laboradors, col·legues i interlocutors de Monleón.

La petita part rellevant dedicada a Girona m’ha animat a portar a aquesta tribuna aquesta evocació, en just homenatge des d’aquí a un home boníssim que estima Girona, com estima el món, i que ha après la duresa i la tendresa de la vida en escenaris de tots els continents.

(Aquest article forma part del recull Vides amb nom. Girona, CCG Edicions, 2005. pàg. 199-201)

Anuncis

7 febrer 2003 - Posted by | Altres, ARTICLES D'OPINIÓ | , , , , ,

Sorry, the comment form is closed at this time.

%d bloggers like this: