Joaquim Nadal i Farreras

UN OBSERVATORI DE L’AUTONOMIA LOCAL

El Punt, edició comarques gironines

En els pròxims mesos han de canviar moltes coses a Catalunya. Han de canviar formes, estils, actituds. S’ha de produir un moviment radical de regeneració democràtica basat en la transparència, la claredat, la informació, la participació. Un nou govern ha de saber escoltar, entendre, atendre i respondre. Aquest principi general exigeix dels governants una actitud diferent i una predisposició radical a canviar la imatge de la política i dels polítics i una voluntat clara de dotar-se dels instruments adequats pera fer-ho possible.

Entre aquests instruments, vehicles, eines, voldria assenyalar: 1. la necessitat d’una reforma de l’administració. Una administració més simple, més directa, menys burocràtica. 2. donar poder als territoris, crear un marc d’autèntica descentralització de l’administració autonòmica. Que els ciutadans sàpiguen qui són i on són els interlocutors efectius, amb capacitat per decidir i resoldre les qüestions que es plantegen. 3. facilitar a través d’aquest poder territorial i descentralitzat els àmbits d’una autèntica, i eficient cooperació territorial i local. 4. dotar racionalment el Fons de cooperació local de Catalunya, i 5. propiciar que aquesta cooperació es fonamenti en la lleialtat institucional.

Fins ara el Departament de Governació i la legislació sectorial de la Generalitat han alimentat el recel i la desconfiança entre els Ajuntaments i la Generalitat. S’ha negat d’una forma sistemàtica i contumaç als ajuntaments el seu paper en la construcció de l’autogovern i lluny de la idea bàsica del catalanisme progressista que vol que els ajuntaments siguin peces bàsiques de la construcció nacional de Catalunya s’ha combatut aquesta idea. Els ajuntaments no són enemics de l’autogovern, són peça fonamental d’un autogovern ambiciós plural i capaç de tocar de peus a terra d’una banda i de compartir les utopies més ambicioses i creatives de l’altra.

Amb autèntica desgana, una mandra irredenta, s’ha jugat a la confrontació, a contraposar grans i petits, a interferir sense voluntat constructiva, a escatimar recursos, a primar lleialtats polítiques per damunt de projectes reals. Seguint aquest model s’ha minimitzat el paper de la Comissió de Govern Local i s’ha prescindit del sentit de la responsabilitat i del patriotisme del món municipal per posar-lo instrumentalment sota sospita.

Un repàs dels discursos polítics és en aquest sentit molt il•lustratiu. La referència als ajuntaments és sempre molts escadussera i esporàdica, i només augmenta i adquireix una dimensió rellevant quan a l’hora d’assumir mancances i problemes es vol diluir responsabilitats a base de diluir-les o repartir-les.

Ja l’any 1991 un estudi de Josep Mir sobre el règim local a Catalunya assenyalava en relació a la legislació sectorial que, mantenia l’ambigüitat competencial i la seva definició genèrica, feia sovint i fa una atribució insuficient de competències, imposa càrregues econòmiques més que no assigna papers, vulnera el règim de relacions interadministratives i de cooperació ,i s’atribueix facultats i competències que absorbeixen sovint les que correspondrien per la seva mateixa naturalesa al món local.

S’acosten eleccions municipals i a la tardor vénen eleccions autonòmiques i convé començar a dir que calen nous instruments, nous vehicles, per a facilitar, impulsar i potenciar el paper dels ajuntaments a Catalunya.

Caldrà en primer lloc crear un observatori permanent de l’autonomia local que avaluï l’evolució del món local i que amb independència assenyali els problemes, s’haurà de propiciar l’elaboració d’un Informe anual de l’estat de l’autonomia local, que haurà de ser debatut en seu parlamentària, i s’haurà de reformar la composició i les funcions i competències de la Comissió de Govern Local de tal manera que esdevingui un àmbit de contrast, no un tràmit administratiu.

Caldrà també més endavant reformular tota la legislació territorial i de règim local de Catalunya i caldrà fer-ho amb voluntat constructiva i fundacional, amb el màxim acord, amb consulta i aportació de les diferents forces polítiques i amb audiència de tota la ciutadania i de les administracions afectades. Amb l’objectiu principal d’eliminar la idea d’una permanent confrontació, d’un constant estira i afluixa i substituir-lo per un principi bàsic d’eficàcia, transparència i servei. Els ciutadans tenen el dret i han de poder complir amb l’obligació de saber-se sempre atesos i de saber sempre a qui correspon i de qui és la responsabilitat de la resolució dels seus problemes. A partir d’aquest esquema bàsic i d’urgència caldrà afrontar mesures complementàries que tendeixin a garantir la plena eficàcia i objectivitat de la cooperació entre administracions.

Quan hi ha un problema tenen sempre raó els ciutadans quan diuen, deixeu-vos d’orgues i arregleu la carretera, deixeu-vos d’orgues i feu l’escola-bressol, deixeu-vos d’orgues i construïu l’institut, deixeu-vos d’orgues i garantiu-nos una política de seguretat eficient, democràtica i preventiva. I, ara per ara, les respostes no arriben.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.

Anuncis

17 gener 2003 - Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, El Punt | , , ,

Sorry, the comment form is closed at this time.

%d bloggers like this: