Joaquim Nadal i Farreras

VINT-I-CINC ANYS DESPRÉS

El Punt, edició comarques gironines

El dilluns 30 de setembre al saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat es va celebrar un acte per tal de commemorar els vint-i-cinc anys  del Reial Decret-Llei (29-IX-1977) i el Reial Decret  (30-IX-1977) de restabliment de la Generalitat de Catalunya. Retornava així la Generalitat de l’exili en l’únic acte de restauració i lligam de la legalitat republicana de tota la transició materialitzat abans de la Constitució i l’Estatut.

El president Tarradellas tornaria a Barcelona i a Catalunya el dia 23 d’octubre. Aquest dia la plaça de Sant Jaume i tot Barcelona vessaven de gent entusiasta i patriòtica.

En l’acte del saló de Sant Jordi d’aquest any el saló era ple, però la plaça era buida. Tot el rigor i la solemnitat institucionals no van poder evitar la manca d’un autèntic fervor popular. És clar que era un signe de normalitat, però seria greu que acostumats a gaudir de les llibertats i de l’autogovern haguéssim acabat segrestant una celebració necessària. Vist el context i el panorama més necessària que mai.

L’endemà mateix començava al Parlament de Catalunya el debat d’orientació política general. Un debat de comiat de Jordi Pujol i de definició de les línies bàsiques del futur. Tot i el to més aviat baix del President i el seu intent de minimitzar el paper de l’oposició, de l’alternativa i de Pasqual Maragall, la conclusió final del debat fou un ampli acord per tal d’emprendre la reforma de l’Estatut.

La idea sembla molt evident. Passats quasi vint-i-cinc anys de vigència de l’Estatut, després de valorar molt positivament aquesta etapa i de considerar crucials els avenços del nostre autogovern, el que ara cal és millorar, reformar, modernitzar, actualitzar l’instrument bàsic d’aquest autogovern que és l’Estatut. Els partits polítics catalanistes hem dit: “fem un Estatut nou que ens doni tot el marge per encarar el futur de Catalunya en el segle XXI”.

No és res especial. El mateix Estatut i la Constitució preveuen els mecanismes per emprendre aquesta reforma. La iniciativa pot correspondre al Consell Executiu, o al Parlament de Catalunya i també a les Corts Generals i cal que obtingui primer l’aprovació del Parlament, després la de les Corts Generals i finalment que sigui refrendada pel poble de Catalunya.

Si el mateix Estatut ho preveu i moltes altres comunitats autònomes han reformat els seus respectius estatuts no s’entén que el vicepresident primer del Govern, Sr. Mariano Rajoy, s’hagi afanyat a desacreditar la iniciativa amb un afany d’interferència que no li correspon. La iniciativa reformista és lliure i correspon al poble de Catalunya i les seves institucions. El tràmit d’aprovació requereix un recorregut en el qual les Corts Generals ja podran opinar, però no pas abans de conèixer l’abast de la proposta reformista. Les opinions de Rajoy interfereixen en un procés autònom i ens recorden la metodologia emprada pel govern central al País Basc.

Des de fa dos anys el Parlament de Catalunya té en funcionament una comissió d’estudi per a l’aprofundiment de l’autogovern. Des de fa un any aquesta comissió té un document subscrit per PSC-CPC,ERC i ICV en el qual es demana la reforma de la Constitució i de l’Estatut amb l’objectiu d’aclarir tots els dubtes d’interpretació del Títol VIII de la Constitució i d’afirmar el paper del Senat com a cambra de les autonomies, tot proclamant sense discussió el caràcter pliurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l’Estat. Els treballs d’aquesta comissió han topat sistemàticament amb l’obstacle i l’oposició de CiU i el PP.

Ara CiU diu que el que cal és esperar resposta de les gestions que ha fet el Govern de la Generalitat amb el Govern de Madrid per tal de completar totes les possibilitats de l’Estatut. I només si no hi ha resposta caldria abordar la reforma de l’Estatut. Això és el que finalment s’ha votat per part de CiU i ERC en les resolucions del debat de política general: la reforma de l’Estatut per d’aquí dos anys. PSC i ICV demanàvem la represa immediata dels treballs i la presentació de la proposta de reforma per abans de sis mesos.

Al llarg del debat es va posar molt clarament de manifest que CiU no podia abordar ara i durant la present legislatura la reforma de l’Estatut perquè aquesta era una de les condicions escrites i signades en el pacte d’investidura entre CiU i PP. Vet ací doncs finalment desvetllada la causa de les dificultats de CiU per seguir el calendari i el ritme que li proposàvem els partits d’esquerres. S’evidenciava també amb claredat meridiana que l’estabilitat parlamentària vindria del manteniment del pacte amb el PP, i aquest és el sentit de les declaracions de Jordi Pujol al diari ABC.

Si tot això era tan evident com és que ERC va optar finalment per donar oxigen a CiU? L’única resposta és que per aquest procediment ERC havia arrancat finalment de Jordi Pujol un sí a la reforma de l’Estatut. Però un sí amb pròrroga i terminis.

CiU per la seva banda va intentar desacreditar la proposta del PSC-CPC i d’ICV dient que no podíem garantir un vot favorable a Madrid per part dels socialistes.

Resulta però que el procediment de reforma arrenca de Catalunya i en el seu inici depèn només de Catalunya. Res no impediria el treball immediat  al Parlament i en paral·lel la negociació política amb les forces polítiques majoritàries a les Corts Generals. Per la part dels socialistes puc dir que la predisposició del PSOE és més que favorable.

El debat de política general ha desemmascarat una estratègia de dilació i ha posat en evidència l’escalada verbal d’aquells que diuen que estan al límit de la seva paciència però que van signar tota una legislatura lligats de mans i peus. Encara sort que per l’època de la investidura el PP no hi va afegir la mordassa. Ara el preu seria més car encara.

Llàstima que el debat polític, segrestat també com l’acte del dia 30 de setembre quedi tan lluny de les preocupacions vitals i els desigs diaris dels ciutadans. Caldrà arbitrar amb urgència nous camins de mobilització i engrescament. I per això cal un canvi radical d’escenari polític.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.

Anuncis

11 Octubre 2002 - Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, El Punt | , , , ,

Sorry, the comment form is closed at this time.

%d bloggers like this: