Joaquim Nadal i Farreras

L’APROPIACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA

El Punt, edició comarques gironines

Aquests dies parlarem més que mai del preu de la llibertat. Reiterarem aquest curs les anàlisis que certifiquen la crisi de la democràcia. La llibertat en perill exigeix un sacrifici, la democràcia en perill exigeix reformes.

L’autoritarisme, el terrorisme, la intolerància, la inseguretat posen en perill la vigència de la llibertat, de les llibertats col·lectives, de les individuals, de les nacionals.

La indiferència, l’abstenció, la desconfiança posen en perill la democràcia.

La llibertat i la democràcia, com a valor la primera, com a mètode i sistema la segona es complementen, es reforcen, es necessiten. Són, de fet, inseparables.

Però ni la llibertat com a valor, ni la democràcia com a mètode són certeses absolutes. No són dades adquirides de la nostra civilització, no es poden donar per enteses.

El pitjor que ens pot passar és justament donar-ho per sabut i per fet. Ja tenim llibertat, ja tenim democràcia! D’acord! un cop adquirida la certesa, es deixen de banda, es donen per bones i adquireixen amb el pas del temps categoria de valors invisibles.

La pèrdua de visibilitat efectiva és el primer senyal d’alerta, és un avís de situació de risc.

Davant el risc ens afanyem a plànyer la  pèrdua de tremp, d’exigència, d’implicació i de compromís. Trobem a faltar la tensió exigent i crítica que ens feia ser molts i molts.

Ara és hora de dir que patim dèficits de llibertat i dèficits democràtics. El dèficit de llibertat és més universal, és global. Hi ha una crisi certa, evident, de les llibertats individuals: la devaluació del dret a la vida; la violència, la mort atempten frontalment contra aquest concepte bàsic de llibertat. L’ús de la violència per a saldar conflictes acaba sempre amb la conculcació absoluta dels drets humans. Però és evident que la inseguretat, enemiga de les llibertats, té moltes cares. La fam i la sobreexplotació atempten igualment contra el dret a la vida, són així privadors de llibertat. És una altra violència potser menys selectiva, més dramàticament i anònimament devastadora. Igualment condemnable.

D’aquí que quan es comencen a formular preguntes al voltant del preu de la llibertat urgeixen respostes que subratllin la necessitat del caràcter universal  d’aquest dret, d’aquest valor. No hi ha mai, i no hi haurà mai, la llibertat d’uns en detriment de les llibertats dels altres. La llibertat té un preu. Però mai no es pot concebre com un preu unilateral. La grandesa de la llibertat en el seu sentit més universal és que ho comprèn tot i només té un enemic: els enemics de la llibertat, de les llibertats.

Quan algú s’erigeix en intèrpret, en dipositari unilateral de la llibertat i de la democràcia comet en realitat una apropiació indeguda. L’apropiació de la llibertat i de la democràcia (també de la nació) és la privatització d’un dret universal. La privatització impedeix l’única possible i desitjable socialització.

Acabem amb un exemple per baixar del terreny de la filosofia al terreny més palpable de la política. Agafem Catalunya i fixem-nos amb el sòl, el territori i el paisatge. Durant vint-i-cinc anys llargs (tant curts, però!) hem viscut confiats en el convenciment que la democràcia per ella mateixa permetria la superació de tots els mals acumulat durant el franquisme i heretats en la transició.

Emparats però en un urbanisme democràtic, a cobert per la legitimació dels plans, assistim en força casos (cada cop més i cada cop més flagrants) a l’apropiació unilateral d’aquest urbanisme i de la seva interpretació democràtica; es genera així, en realitat, un dèficit de llibertat i un dèficit democràtic. Instal·lats en el conflicte, el debat, entre la necessària “balearització” o la fugida accelerada cap el model Benidorm, ens adonem que no podem donar res per fet i que no es pot ser neutral, asèptic, perquè les exigències democràtiques no ho permeten. Ens adonem així que hem de revisar els fonaments de la nostra democràcia, que ha arribat l’hora d’un canvi fundacional i que la llibertat de les generacions futures es juga en la coherència de la democràcia actual i els seus perfils a vegades massa borrosos,cap a la invisibilitat.

En un món que canvia vertiginosament podíem haver fet una incursió cap a les diverses commemoracions d’aquests dies. No cal. Tinc, això sí, el convenciment que el que ara està en joc és justament saber per on passa la ratlla de la universalització de les llibertats (aquí i a tot el món) i com la ratlla, la frontera que no és legítim de traspassar, preserva i reforça la democràcia.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.

Anuncis

10 Setembre 2002 - Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, El Punt | , , ,

Sorry, the comment form is closed at this time.

%d bloggers like this: