Joaquim Nadal i Farreras

UN RECORREGUT PER GIRONA. EN RUTA

TopGirona núm. 3 de 2002 (pàg. 5-12)

1. Una recomanació itinerari

Girona val cada dia més la pena. Ja fa temps que per visitar-la no n’hi ha prou amb unes hores. Les visites ràpides estan reservades als assidus, als coneixedors a fons de la ciutat; els que hi venen amb un objectiu definit: unes compres, una sessió de cinema, una activitat cultural, un encàrrec breu o una simple passejada. Però si vens per primer cop o esteu disposats a una visita a fons no deixeu de fer-hi nit. Posem que heu triat un cap de setmana. Reserveu el dissabte per gaudir de la vida intensa de la ciutat. Compreu flors a la Rambla, passegeu pels grans eixos comercials (barri vell, el Centre, Maragall o Migdia), assaboriu l’ambient alegre i intens d’un dia actiu. Atureu-vos si fa sol una estona llarga al pont de Pedra. Fins ara l’atractiu eren al riu les carpes; però ja fa un temps que entre les balques es passegen i capbussen una bona colla d’ànecs de coll verd que fan festa cada dia en un hàbitat renovat i remouen en ordenada formació les aigües tranquil·les i cada dia més transparents de l’Onyar. L’espectacle de formes, volums i colors es renova constantment amb la intensitat variable del sol. Els dissabtes trobareu també un ambient especial al carrer dels Mercaders, a la Cort Reial, les voltes d’en Rosés i al carrer de les Ballesteries que configuren un itinerari alternatiu i més intimista que la Rambla o la plaça de la Independència. Si no us podeu quedar diumenge a la tarda, reserveu una part de la tarda del dissabte per a veure com declina el sol, lentament, des de la plaça dels Apòstols. Veure com cau lentament la nit i s’apaguen a l’horitzó els tons intensos i els contorns perfectes de ple dia és, en un dia transparent, un espectacle. No deixeu d’omplir el vespre. A Girona hi ha ambient. Triant la combinació de gastronomia i espectacles és d’un èxit més que garantit.
Guardeu el diumenge pel silenci, la cultura i la intimitat. La ciutat mandreja molt. Res a veure amb l’ambient del dia abans. Que no us espanti el silenci; deixeu-vos atrapar.
Resseguiu els arcs, les pedres, les llambordes i aprofiteu a fons el dia. El diumenge pot ser el dia dels Museus i la Muralla. La necessària pau contemplativa per tornar a casa amb l’ànim seré. Situeu-vos en cotxe a l’aparcament de fora la Muralla, al costat de la Torre Gironella o enfileu-vos a peu per la ronda de la Muralla des de la plaça de Catalunya. Veureu la ciutat als peus, les teulades a mà, la Devesa d’un verd fort i compacte, el Ter no gaire lluny de la ciutat, el Pirineu al fons, el pla i les serralades més familiars en primer terme. Baixeu la Muralla pel jardí dels alemanys i torneu-hi a pujar al jardí de la francesa per poder tractar de tu a tu l’absis de la Catedral i la torre de Carlemany amb la intensitat del detall només possible i poc freqüent de la distància curta. A la Catedral deixeu-vos endur per la intensitat de la volta, baixeu al claustre per a tocar l’art més sublim de prop i ompliu-vos els ulls dels colors i l’art del Brodat de la Creació. No deixeu de fer un tast i potser guardar-ho per un altre dia del Museu d’Art. Dediqueu un instant a la comtessa Ermessenda i llegiu si el teniu a mà el text de Steiner. Baixeu amb displicència, sense por, la gran escalinata barroca i atureu-vos a fer un cafè tranquil•lament; en la confortable lluminositat de la Pia Almoina els arquitectes us tenen un sofà a punt, alguns diaris, potser alguna exposició i esbossos i projectes a la paret.
L’antiga Via Augusta (pel carrer de la Força) trena museus, casals i botigues. Llibres, mobles, cuines, joies i el Museu d’Història o la delicada instal·lació de les làpides del Museu d’Història dels jueus. Aromes de monestirs, sabons d’herbes, algun exotisme discret i altre cop, avui quasi tancats, als carrers del comerç i de l’administració. Torneu a ser arran de riu i ja podeu tornar. Si us queda temps el Museu del Cinema és un món màgic i inesperat; el teniu molt a mà i no us ho espereu, us sorprendrà.

2. Una nota de lectura

Si teniu temps i ganes deixeu-vos seduir per la prosa de Pla. Josep Pla a Girona un llibre de records (1ª. Edició de 1952) i següents edicions fetes per l’editorial Destino repassa la geografia i la sociologia de la ciutat i afina en l’anàlisi i la descripció dels espais, dels ambients, els monuments i la vida.
Josafat de Prudenci Beltrana, publicat el 1906 i reeditat sovint per Edicions 62 des de 1972 sublima la contradicció entre l’aclaparadora monumentalitat de la Catedral i la sordidesa humida i trista del Pou Rodó.
Carles Rahola als dos volums de La ciutat de Girona (1929), reeditats l’any 2000 per l’editorial Base aporta la millor síntesi per l’arrencada del segle XX i es llegeix amb profit i gust encara.
Narcís Comadira, poeta i pintor, anima amb aquesta ànima de creador la prosa de Gerona Materia y Memoria (editorial Destino 1990) versió castellana del text del seu Girona retrat sentimental d’una ciutat (Ed. 62, 1998), que amb fotografies de Carme Massià i textos en castellà, francès i anglès, és un assaig lúcid i subjectiu sobre la força, la seducció, el magnetisme, les inèrcies i les contradiccions de la ciutat.

3. Una proposta extramurs

Si entres pel nord i aparques als accessos de la Devesa l’impacte de l’entrada ja et prepara pel que t’espera. Però quan t’acostes pots deixar tota la Força Vella, la ciutat tancada i fortificada en el recinte romà, per un altre moment. Pots plantejar-te una altra visita.
El pont de Sant Feliu t’acosta a l’agulla esbelta i altíssima d’aquesta església. Un campanar que des de la basa, ancorat en el mateix areny del riu, esguarda punxegut el cel. Des del pont l’escletxa de la rectoria t’acosta a un joc de volums intensíssim marcat pels merlets de la fortalesa-col·legiata, i coronat al fons, superats els murs de la casa Pastors, pel campanar de la Catedral. Entra si vols a Sant Feliu que guarda sorpreses gòtiques i neoclàssiques. Però deixa’t anar més aviat pel pendent del carrer del Llop cap al Pou Rodó, la plaça dels jurats, el passeig arqueològic, el Galligants i la plaça de Santa Llúcia. Ací de cara a sudest trobaràs esglaonada una espectacular concentració de romànic que avança de Sant Nicolau i Sant Pere de Galligants fins a culminar en la vessant nord de la Catedral. És l’espectacle panoràmic que veureu des dels jardins John Lennon i que acabareu de descobrir en el darrer tram a mig fer del nou recorregut de la muralla.
No t’aturis gaire. La comtessa Ermessanda que dorm en pau a la Catedral va voler fundar un monestir a la vall de Sant Daniel. Durant prop de mil anys les monges benedictines han guardat el culte i el treball en el clos del cor de la vall dominat per l’hort i el claustre.
El camí de totes les fonts ajuda a tornar cap a la Força Vella pel portal de Sant Cristòfol i la porta de la reina Joana. Tornem a ser al nucli dur de la ciutat feudal. Ací en el passat el Bisbe i el Capítol miraven amb el cap alt i als seus peus el lent desvetllament de la vida civil de la ciutat burgesa i mercantil, la ciutat que els reis dotaren de muralles generoses per créixer.

4. El llenguatge de les flors

L’esclat efímer d’una setmana acosta a milers de ciutadans a la Girona històrica. Patis, carrers, palaus, esglésies obren de bat a bat i ensenyen els seus tresors florits. És un esclat espontani i radiant que dóna un instant de vida a les llises pedres de tot l’any. Els nummulits treballats per segles d’intempèrie en les calcàries dels monuments somriuen i recorden cada any com les flors passen. Milers de flors tallades no poden fer oblidar com la vida es renova constantment i escriu amb el llenguatge de les arrels el miracle de totes les primaveres.

Anuncis

30 Mai 2002 - Posted by | Altres, ARTICLES D'OPINIÓ | , ,

Sorry, the comment form is closed at this time.

%d bloggers like this: