Joaquim Nadal i Farreras

L’AUTOGOVERN

Publicació periòdica d’informació del PSC Olot Garrotxa, núm, 24 (pàg. 1-11)

El 14 de novembre de l’any 2000 el Parlament de Catalunya va acordar la creació de la Comissió d’Estudi per a l’Aprofundiment de l’Autogovern.

Durant uns mesos la comissió va escoltar i analitzar les aportacions dels experts i de les institucions. Fruit  d’aquest treball es va poder disposar d’un document de síntesi i inventari dels principals problemes realitzat pel lletrat de la Comissió.

A partir d’aquest moment disposàvem ja d’un instrument per avaluar quin havia estat el funcionament de l’Estatut, quin era l’estat de les transferències, quin el balanç de l’acció del Govern i com es concretaven els conflictes de competències.

Quedava clar que els principals problemes s’havien de situar d’una banda en el propi desplegament estatutari, de l’altra en la insuficient voluntat autonòmica de les lleis bàsiques i finalment en la manca de desplegament constitucional pel que fa al paper del Senat com a cambra territorial.

Fruit d’aquests problemes detectats es constatava políticament la insuficiència i rigidesa de l’actual model i la necessitat de proposar decisions per a superar una situació d’una certa paràlisi.

Davant d’aquesta situació i després de moltes vacil·lacions i ambigüitats per part de CiU i el PP ara finalment la Comissió disposa ja de tres documents:

a)       El document presentat el mes de novembre de 2001 per part del PSC-CPC, ERC i IC.

b)       El document aprovat pel Govern el març de 2002

c)       El document presentat pel PP.

El contingut dels tres documents és més complementari que contradictori i les discrepàncies entre grups es situen més en el terreny de les omissions que de les propostes. Així podríem establir una certa tipificació dels documents de més a menys segons que facin uns plantejaments de màxims o de mínims.

1.       Revisionisme constitucional

El document del PSC-CPC / ERC i ICV proposa la revisió de la Constitució i de l’Estatut per tal d’adequar l’estructura de l’Estat a les necessitats d’un Estat compost amb ple i clar reconeixement del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic.

Es tracta d’atorgar al Senat el paper evident de Cambra territorial i de situar ací el debat i la representació dels governs i dels parlaments autonòmics.

Des de la nostra posició aquest document neix d’un balanç positiu dels vint anys llargs de vigència de l’Estatut i de la Constitució. Atès que la Constitució de 1978 ha permès un desenvolupament autonòmic i una descentralització sense precedents a Espanya, es pot avançar un pas més i donar cos a un model que respongui als plantejaments del que hem anomenat el nou federalisme.

2.       Possibilisme constitucional

És el paper del document del Govern. Aspira a no tocar res i a aprofundir explorant totes les possibilitats de l’actual marc bé sigui per una lectura més autonomista de la Constitució, bé sigui per la revisió de les lleis de bases o bé per l’ampliació del marc constitucional amb el mecanisme de l’article 150.2 de la Constitució.

3.       Immobilisme constitucional

És el document del PP que defuig qualsevol referència a la reforma de la Constitució i de l’Estatut, que rebutja qualsevol reforma d’aquests textos i que considera aquests intents com a contraris a l’esperit mateix de la Constitució. Es defuig el debat sobre l’Espanya plural i es vol garantir el caràcter més unitari, homogeni i radial de l’Estat.

Aquest document, però, té un contingut positiu que consisteix en un repàs extens i exhaustiu de totes aquelles qüestions que amb l’Estatut a la mà hauria pogut desenvolupar a Catalunya el Govern de la Generalitat i no ho ha fet. En aquest aspecte és un recordatori dels deures no fets per part del Govern.

Nosaltres apostem per un document conjunt, de màxims, que integri les posicions explícites de tots els grups. I que expressi les implícites en forma de vots particulars.

Ens temem, però, que els documents del PP i de CiU es neutralitzen i condicionen, i expressen les pors internes de la coalició parlamentària que mantenen a Catalunya i a Espanya aquests dos partits.

Volem que quedi clar des d’ara que l’autogovern no es pot patrimonialitzar, que ningú no el representa amb exclusivitat, que en aquesta matèria no es poden fer divisions maniquees i que a partir d’ara el PSC i els partits d’esquerra han situat el debat en un terreny que priva CiU del que fins ara  havia estat el seu principal instrument polític per amagar les mancances, els incompliments i les incompetències d’un Govern que ha sobreviscut mentre ha administrat l’abundància i que trontolla ara que no té ni majoria, ni discurs, ni diners, ni poder per continuar explotant la discrecionalitat i la discriminació.

Anuncis

30 Abril 2002 Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, Butlletí PSC | , , , , | Comentaris tancats a L’AUTOGOVERN

L’INSTITUT I EL SENYOR FLORIT

Diari de Girona 

El Sr. Florit va ser director de l’Institut de Girona durant divuit anys, fins el curs 1959-60. Li dèiem “el dire”. En Boni, en Paco i en Vicente eren els bidells d’aquell Institut. La secretaria sempre rígidament controlada pel Sr. Gener era garantida amb l’eficacíssim treball administratiu de la Florentina Barceló.  La Sala de professors a tocar de secretaria constituïa un sancta santorum poc més que inaccessible en un institut que tot i una clara tradició laica tenia director espiritual (Mn. Eduard Puigbert).

La “prepa” (preparatòria) era atesa per la Carmen Barceló a l’aula del fons nord de la sala de ciències i l’ingrés tenia en el Sr. Santiago Echevarría un ensenyant preparat i exigent per assolir els mínims indispensables en els “quebrados” el “dictado” i algunes operacions d’aritmètica elemental. La geografia de mapa amb “puntero” era l’aprenentatge estelar.

L’Institut tenia una llarga tradició d’excel·lents catedràtics i en el meu institut encara ressonaven els noms del Sr. Gassiot, del Sr. García López i la Sra. Carmen Pleyan, i de la Srta. Fustagueras.

El claustre de la meva època (fins l’any 65) estava integrat per personatges tan coneguts com Joaquim Florit, Santiago Sobrequés, Josep Gener, el Sr. Feliu, la Srta. C. Mariné, el Sr. Lluís Batlle, el Sr. Enric Mirambell, Madame Sanner, el Sr. Folch, el Sr. Turón, Mn. Fors, Mn. Fuentes, Mn. Calzada, Mn. Costanegra, El Sr. M. Golobardes, l’inefable Mn. Tomàs Noguer amb la seva terrible llibreta negra, el Sr. Estrach, la Maria Panella, la Sr. Goicoechea de dibuix, i un grup ampli de noves incorporacions com el Sr. Ignasi Bonnin, el Sr. Jordi Colàs, el Sr. Sirvent, el Sr. Varela, el Sr. Fermín de Urmeneta, la Srta. Rocha, la Rosina Lajo… I em deixo encara una llista llarga de professors de gimnàstica i de FEN (formación del espíritu nacional) com el Sr. Blanco o el Sr. Hernández, i alguns noms que segur que ara no em venen al cap.

Era com tothom es pot imaginar i molts gironins recorden, un conjunt heterogeni i especial ple d’aportacions valuosíssimes, velles i noves, i alguna incrustació pintoresca. Però l’Institut, com vaig explicar en el llibre del seu 150è aniversari, va ser una escola de llibertat i d’igualtat i un bon laboratori d’integració social.

El Sr. Florit era el catedràtic de llatí, però era molt més que això. Tenia una imatge d’una gran personalitat, bona planta, americanes creuades i un sentit del rigor i de la moral exigent i pràctica. Mentre va viure a Girona, abans del seu trasllat a Barcelona, vivia amb la seva família al darrer pis de la casa de la parròquia del Carme, o del Bisbat, ben fonamentada en els carreus romans, la porta Rufina i el parament medieval que la revesteix a tocar la plaça de Sant Domènec. Pujava moltes escales, però ací tenia horitzons amplis i els millors volums de la ciutat medieval (convent i muralla).

L’exigència del Sr. Florit s’expressava, davant de la passivitat o el desinterès dels alumnes, amb contundència verbal i alimentària. “Melón más que melón”, “no sabes lo que les cuesta a tus padres ganarse los garbanzos”. Procurava, sovint amb excursos morals, aquesta sacsejada de consciència: en un món difícil, fet de privacions i on la gent ha de fer grans esforços per tirar endavant, els estudiants no poden ignorar aquest context i han de correspondre a la família i la societat amb un esforç equivalent per tal d’esdevenir persones de profit.

Aquesta és la meva imatge del Sr. Florit, que és amb tota seguretat molt parcial i que deixa de banda aspectes de la seva vida ciutadana i de les seves preocupacions extraacadèmiques i culturals que no conec tant.

Però tot i les meves limitacions penso que el Sr. Florit formar part d’una època de l’Institut definitivament desapareguda.

No n’he parlat com un exercici de nostàlgia. Ho he fet perquè he cregut que ens calen més testimonis i més records d’aquesta època per part d’exalumnes i dels pocs excompanys que quedin per tal de completar el quadre d’una època especial i rellevant de l’ensenyament a Girona. I ho he fet com a testimoni d’homenatge i agraïment.

 PS. Avui fa 23 anys que vaig prendre possessió per primera vegada com alcalde de Girona. Guardo d’aquesta època un record inesborrable i vull expressar tots els meus sentiments de gratitud a tots els gironins i gironines per la seva confiança i la seva amistat. Ara penso el futur i miro el futur amb il·lusió i esperança, continuo treballant incansablement i gaudeixo com mai de Girona.

 Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.

(Aquest article forma part del recull Vides amb nom. Girona, CCG Edicions, 2005. pàg. 171-173)

19 Abril 2002 Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, Diari de Girona | , , , , | Comentaris tancats a L’INSTITUT I EL SENYOR FLORIT

PREGUNTA AL PRESIDENT DE LA GENRALITAT SOBRE LA INSEGURETAT CIUTADANA

Intervenció en el Ple del Parlament. Pregunta al president de la Generalitat a respondre oralment sobre quina serà la resposta del Govern a la creixent inseguretat ciutadana
Publicada a: DSPC-P, 82, pàg 42

3 Abril 2002 Posted by | Al Parlament, INTERVENCIONS | , , , | Comentaris tancats a PREGUNTA AL PRESIDENT DE LA GENRALITAT SOBRE LA INSEGURETAT CIUTADANA