Joaquim Nadal i Farreras

L’EBRE AVISA

La Veu de l’Ebre

Publicat també al Diari de Girona el 15 de febrer de 2002

Fa unes tres setmanes, el 26 de gener, vaig ser a Flix, Tortosa i Sant Carles de la Ràpita. Em vaig retrobar amb l’Ebre. De Flix a Tortosa vaig adonar-me que l’Eix de l’Ebre tant eficaç ha envellit inexorablement. Els cartells que anuncien encara l’obra amb profusió impertinent s’han descolorit al mateix ritme que el paviment ha perdut consistència i s’ha clivellat. Aquesta carretera reclama una endreça urgent: treure els cartells i fer un reforç del ferm.

El canvi del paisatge successiu acredita sempre la font immensa de riquesa que és el riu. A Flix i quasi fins a Xerta el riu i el paisatge han envellit; des de Xerta l’exuberància dels tarongers i la força dels canals omplen de fertilitat la plana que s’obre més i més fins a l’esclat del Delta. Ací la geografia del paisatge està feta de la quadrícula dels conreus i la propietat en un mosaic immens i pla que es perd en l’horitzó.

L’Ebre que amb Jesús Moncada comença a tenir una literatura sòlida, que té, com sabem, una història llarga, té també en canvi una vida, una biologia fràgil.

Ara és un riu cansat i trist. Baixa poca aigua i aquests dies el riu ha donat algun senyal d’alarma. Algú parla de radioactivitat, hi ha hagut peixos morts, s’ha trobat mercuri a l’aigua i un nou molusc estrany amenaça amb trencar l’equilibri de la vida del riu.

He vist cares de preocupació i d’indignació. I he vist gestos d’amor profund pel riu, els seus valors, la seva història, la seva vida. Grups de naturalistes s’afanyen a preservar i regenerar les principals reserves i a subratllar els principals valors.

Ací tot és molt complex. Hi ha una sensibilitat a flor de pell. La gent de l’Ebre no vol carregar ara amb el mort de tota la incúria i la deixadesa acumulades. Tot és molt més profund que la simple salvaguarda de l’equilibri ecològic i natural del riu.

És naturalment aquest, però és també l’equilibri humà, el dret a viure al costat del riu i del riu. El dret a reclamar i recuperar l’equilibri que és a punt de trencar-se.

El fons de l’Ebre guarda acumulats els sediments de segles d’història d’un ús intensiu. Remoure aquest fons és remoure tota la història del riu i dels diversos abocaments que s’hi han anat fent. No és estrany que surti mercuri. Durant dècades se n’hi ha abocat.

Els habitants de l’Ebre reclamen amb raó el dret de viure del riu i a la vora del riu. Però saben també que ja no és pot abusar més d’aquest recurs natural i munyir-lo sense parar com si fos infinit.

L’Ebre ara reclama un estudi integral dels seus fons i dels seus recursos naturals, reclama un pla integral de regeneració, reclama inversions potents i en profunditat al riu mateix. El poder de regeneració espontània del medi i l’aigua té un límit. I ara cada dia un nou avís ens parla d’aquest límit. El riu remuga tot sol i avisa que no pot seguir aquest ús intensiu i incontrolat si no es compensa amb una decidida acció de regeneració.

I tot això passa abans de l’inici del Pla Hidrològic Nacional. Abans del transvasament, abans d’aquesta nova sagnia.

La gent de l’Ebre ha parlat fort i clar. Però el riu encara ha parlat més clar i es queixa. És un lament constant, és un avís seriós. Ens recorda que amb la fragilitat actual de la salut del riu qualsevol acció nova serà fatal.

És una qüestió de prioritats. Els cartells de l’Eix de l’Ebre repintats haurien d’anunciar ara inversions milionàries al riu per a garantir un futur millor. Només així es recuperarà l’esperança dels ciutadans de les terres de l’Ebre, protagonistes involuntaris d’informacions negatives, que els neguitegen. Viure al costat de l’Ebre és magnífic, és un privilegi, si la incompetència dels governs no espatlla les oportunitats econòmiques que se’n deriven i no empitjora, sinó que millora, la qualitat del medi i de l’entorn i una adequada diversificació de l’activitat econòmica.

Anuncis

22 febrer 2002 - Posted by | Altres, ARTICLES D'OPINIÓ | , ,

Sorry, the comment form is closed at this time.

%d bloggers like this: