MOCIÓ DE CENSURA AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT

Intervenció en el Ple del Parlament. Debat de la moció de censura al president de la Generalitat i proposta del diputat Sr. Pasqual Maragall i Mira com a candidat a la presidència, a càrrec del Grup parlamentari Socialistes – Ciutadans pel Canvi, els dies 17, 18 i 19 d’octubre de 2001

 Publicada a: 17.10.01 DSPC-P, 65, pàg 3  18.10.01 DSPC-P, 66, pàg 68  DSPC-P, 66, pàg 74  DSPC-P, 66, pàg 75  DSPC-P, 66, pàg 78   i 19.10.01 DSPC-P, 67, pàg 16

CAU 25 ANYS

Col·laboració en el llibre Girona, 1975 – 2000. Les imatges de CAU 25 anys després. Girona, Ajuntament i Col·legi d’Aparelladors, 2011 (pàg. 5-11)

L’any 1975 sortia publicat un número monogràfic de la revista CAU dedicat a la ciutat de Girona.

Hi col·laboraven un nombrós grup d’estudiants i professors del Col·legi Universitari de Girona i personalitats destacades de la societat civil gironina.

El Col·legi d’Aparelladors de Girona, sota la presidència d’en Joan Gelada, havia impulsat  els treballs preparatoris i havia animat la redacció de la revista a comprometre’s amb el projecte. A Barcelona, en Josep Miquel Abad va assumir amb entusiasme la proposta  i va reunir el Consell de Redacció per analitzar els materials inicials i decidir la tria i el format del número.

A Girona, el professor Enric Lluch va posar en moviment els seus estudiants de geografia que van aplegar les principals dades i van analitzar els aspectes socioeconòmics de la ciutat.

Conservo, d’aquelles reunions, dos documents de l’any 1975. Primer, l’esquema que vaig redactar a petició de CAU per donar coherència a la proposta i ordenar els materials (I). Llegit amb la perspectiva de més de vint-i-cinc anys, hi detecto alguns tics de joventut però hi trobo també molts elements d’actualitat que s’anticipaven en aquell moment.  El publiquem ací com un  annex per tal que es vegi l’esperit que animava aquelles reunions i com relacionàvem l’anàlisi crítica de la situació amb els dèficits democràtics i més específicament una manca de política i de recursos en l’àmbit municipal. La trajectòria de la ciutat de 1975 fins ara crec que ens donaria la raó i que permet fer un balanç dels factors de correcció que la política municipal democràtica ha introduït en l’evolució i la vida de la ciutat.

L’impacte del número en les esferes oficials va ser molt considerable. Ens havíem atrevit a fer sortir del clos de la ciutat les vergonyes acumulades i havíem triat un altaveu crític però sòlid i molt acreditat a la ciutat de Barcelona. Sortir ens va donar plena llibertat d’anàlisi i de crítica. Mirar-nos amb calma la ciutat, fer-ne una diagnosi, posar el dit a la nafra i reclamar un canvi ens semblava una evidència.

Per això el segon document (II) que publiquem intenta respondre a les reaccions que s’havien detectat ja abans de fer la presentació del número a Girona. L’esquema dels mots que vaig pronunciar en aquella presentació, acredita el sentit de la nostra reivindicació que no s’acompliria fins al 1979.

Ara han passat vint-i-cinc anys llargs. Podríem fer potser un nou monogràfic. De moment, però, ens hem limitat a fer un recorregut gràfic per la geografia de la ciutat i comparar les punyents fotografies publicades el 1975, d’una aguda tristesa, amb la realitat actual, en els mateixos indrets. Ho fem sense cap pretensió, sense cap voluntat d’extrapolar res, sense entrar en cap intent de balanç que caldrà fer algun dia.

Hi ha, això sí, la constatació d’un canvi evident. D’una ciutat endreçada, amb més ordre, amb nous horitzons, amb un futur possible i engrescador. Una ciutat que ha sabut col·lectivament desfer-se del fatalisme i de la grisor imperant el 1975, espolsar-se la son, i al ritme dels canvis generals que la democràcia ha portat a Catalunya i a Espanya, buscar un model específic, fer una proposta per fer la ciutat que somniàvem cada vegada que la indignació de la realitat que vivíem ens portava a dibuixar un futur millorCada fotografia parla sola. Parlen molt. Algunes acrediten, és clar, que no tota la nova arquitectura és brillant. La força del projecte i de l’urbanisme no sempre ha estat suficient per donar resultats de gust i sensibilitats exquisides que hauríem volgut. Però la qualitat mitjana dels espais públics, dels equipaments, dels serveis i dels nous i grans espais lliures assenyalen un canvi eficaç i un canvi rotund i contundent. Podem dir que la majoria de les ferides del passat han cicatritzat, fins i tot simbòlicament, en l’escorça dels plàtans de la Devesa, sovint tan castigats i maltractats. L’embrió que fou, en la dècada dels setanta i en la dels vuitanta, el Col·legi Universitari de Girona, després Estudi General, és ara una Universitat amb totes les de la llei (1992), té dos campus i molts dels col·laboradors d’aquell número de CAU són ara treballadors, docents o no, d’aquesta esplèndida realitat universitària.

Res no ens autoritza a caure en l’autocomplaença i l’acomodació. Les inèrcies decauen sempre, finalment, en retrocessos.

Ens cal més aviat una ambició renovada, un nou impuls i l’empenta i capacitat per tirar endavant els grans reptes de futur, els canvis que confirmaran Girona com una ciutat del segle XXI, amb un projecte de qualitat sensible amb l’herència natural i cultural i creatiu amb els instruments del coneixement, la formació i l’activitat econòmica.

Ara que acabem d’aprovar el nou Pla General de la ciutat, ara que es dibuixen les línies de futur, podríem resumir el període transcorregut des de  1975 fins ara com el canvi que va de “nuestro quebrado planeamiento” en expressió d’Ignasi Bosch i Jordi Dalmau, al nou Pla General de Girona de 2001. Les potencialitats d’aquest nou instrument són la garantia d’un futur com el que havíem intuït i somniat.

DEBAT SOBRE POLÍTICA GENERAL

Intervenció en el Ple del Parlament. Debat sobre l’orientació política general del Consell Executiu

Publicada a: 03.10.01 DSPC-P, 63, pàg 50  i 04.10.01 DSPC-P, 64, pàg 6 DSPC-P, 64, pàg 9