Joaquim Nadal i Farreras

CORREUS, NOVA SEU DE L’AUDIÈNCIA?

Diari de Girona 

Avui fa vuitanta-sis anys que l’Estat inscrivia al seu nom un terreny de 985 m2 a la plaça de la Independència i a l’avinguda de Ramon Folch de Girona. 

Aquesta finca era part d’una finca més gran procedent dels antics fossar i baluard de Figuerola que pertanyia a l’Ajuntament de Girona, que l’havia adquirit, a través d’una permuta amb el ram de guerra que s’havia escripturat el dia 26 d’octubre de 1912.

L’alcalde Francesc Coll i Turbau, metge cirurgià, autoritzat per un acord de Ple del 5 de març de 1915 “cede gratuitamente la posesión descrita a favor del Estado”; “el objeto de esta cesión es el emplazamiento de un edificio destinado a los servicios de Correos y Telégrafos de esta ciudad”. La inscripció d’aquesta cessió es féu el dia 29 de març de 1915.

L’edifici actual de Correus ara pertany a l’Organismo autónomo Correos y Telégrafos per transferència que va fer la Dirección General de Correos y Telecomunicaciones el dia 6 d’agost de 1997.

Per què explico tot això?

No és cap secret que el nou president de l’Audiència, Fernando Lacaba, ha manifestat que caldrà pensar inevitablement en un nou emplaçament per a seu de l’Audiència Provincial, tant per donar cabuda als serveis actuals com, sobretot, per permetre les futures ampliacions i, especialment, la tan reclamada i esperada Secció Quarta.

Tampoc no és cap secret que la proximitat dels jutjats ha fet que la judicatura i els mateixos col·lectius d’advocats pensessin en l’oportunitat de destinar l’actual edifici de Correus a seu de l’Audiència Provincial.

He de dir que estic d’acord amb Fernando Lacaba en la necessitat d’un nou edifici i comparteixo  la prima d’oportunitat i situació que té l’edifici de Correus.

Ara bé, parlem clar. Per fer possible aquest desig formulat des de la intuïció s’haurien de complir, com a mínim, dues condicions. La primera és fonamental: que la superfície construïda de l’actual edifici de Correus i les obres que s’hi poguessin fer tinguin capacitat suficient per encaixar les necessitats i el programa funcional que es pogués formular des de l’Audiència mateix i des de l’Administració de Justícia. I un cop garantit i comprovat aquest aspecte, caldria que l’actual propietari considerés que en pot prescindir i que està  disposat o a vendre o a vendre a un preu polític, tot reconeixent un cert deute moral amb la ciutat per la cessió gratuïta del terreny que els seus administradors varen fer ara fa vuitanta-cinc anys, el dia 29 de març de 1915.

Si es complissin aquestes dues condicions, podríem començar a treballar en els termes d’un gran acord de caràcter institucional en el qual hauria d’entrar l’actual seu de l’Audiència com a emplaçament d’algun equipament més d’acord amb l’esperit dels que hi ha a tot el Barri Vell. En qualsevol cas, és evident que un canvi de destí hauria de permetre una possibilitat més clara de visitar els aspectes monumentals i arqueològics que conté l’antiga casa Pastors, construïda sobre les antigues muralles romanes i medievals. I per altra banda, la plaça de la Catedral abandonaria algun dels inevitables espectacles que proporciona l’actual dedicació judicial de l’edifici de la façana oest d’aquesta plaça.

És possible també que Correus no tingui ni ganes ni necessitat de despendre’s de l’edifici de Correus.

Així i tot, caldria no defallir i pensar que val la pena continuar pensant en d’altres emplaçaments possibles, si bé no tan pròxims als jutjats com l’edifici de Correus.

Hem comentat ja un possible emplaçament. Em permeto esmentar-ne algun altre per tal que, entre tots, iniciem el necessari debat i les corresponents negociacions. 

  1. A l’illa de l’actual Hospital de Santa Caterina. La Generalitat està en condicions d’ajustar el Pla Especial a aquesta possibilitat, ja sigui amb l’ús d’alguna part de l’edifici històric o bé preveient els metres que calguessin en l’edifici de serveis amb façana a la Gran Via i al carrer Joan Maragall. No és lluny dels jutjats, és cèntric i contribueix a reforçar la centralitat d’una àrea comercial i d’equipaments.
  2. L’espai que, al costat del pont de la Barca, podria esdevenir reserva per a un edifici d’equipaments. Tampoc no és lluny i també reforça una nova centralitat amb un peu a banda i banda del Ter.
  3. Els terrenys que es troben prop del pavelló de Fontajau i que toquen el nou aparcament en construcció. Són terrenys una mica més lluny però no pas a més de set minuts a peu per la Devesa. És l’emplaçament més excèntric però té també la virtut de tancar la nova centralitat formada pel Palau de Fires, l’Auditori i Palau de Congressos i el Pavelló de Fontajau.
  4. Podria ser també que, amb l’entrada en vigor de l’Euro, el Banc d’Espanya de la Gran Via perdés bona part de la seva funcionalitat. Si fos així, també es podrien començar negociacions amb el Banc i fixar un calendari.

Avui, naturalment, m’he limitat a obrir el debat, assenyalar possibles camins i situar els termes de les possibles negociacions en les quals, com sempre, hi haurien de participar, inevitablement i per la part que els toca, l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament. La col·laboració institucional que ha donat ja bons resultats en el cas del Palau de Fires, l’Auditori, el Pavelló de Fontajau o el Teatre Municipal és el camí adequat ara també.

Per l’Ajuntament que no quedi. Estem disposats a començar-ne a parlar quan calgui.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.

Anuncis

29 Març 2001 Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, Diari de Girona | , , , , | Comentaris tancats a CORREUS, NOVA SEU DE L’AUDIÈNCIA?

PREGUNTA AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT SOBRE LES CONTRADICCIONS DEL GOVERN

Intervenció en el Ple del Parlament. Pregunta al president de la Generalitat sobre la manera com pensa resoldre les contradiccions produïdes pels compromisos que pren a Catalunya i pels que pren amb el Govern de l’Estat

 
Publicada a:  DSPC-P, 48, pàg 41

28 Març 2001 Posted by | Al Parlament, INTERVENCIONS | , , , , | Comentaris tancats a PREGUNTA AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT SOBRE LES CONTRADICCIONS DEL GOVERN

PREGUNTA AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT SOBRE LA POLÍTICA D’ALIANCES

Intervenció en el Ple del Parlament. Pregunta al president de la Generalitat a respondre oralment en el Ple sobre el que espera obtenir d’una política d’aliances que perjudica els interessos del nostre país

Publicada a: DSPC-P, 48, pàg 38  DSPC-P, 48, pàg 39

28 Març 2001 Posted by | Al Parlament, INTERVENCIONS | , , , , | Comentaris tancats a PREGUNTA AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT SOBRE LA POLÍTICA D’ALIANCES

PREGUNTA AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT SOBRE LES TERRES DE L’EBRE

Intervenció en el Ple del Parlament. Pregunta al president de la Generalitat sobre les actuacions immediates que té previst emprendre el Govern amb relació a la problemàtica econòmica, ambiental, social i política de les terres de l’Ebre

 Publicada a: DSPC-P, 46, pàg 38 DSPC-P, 46, pàg 39

7 Març 2001 Posted by | Al Parlament, INTERVENCIONS | , , , , | Comentaris tancats a PREGUNTA AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT SOBRE LES TERRES DE L’EBRE