Joaquim Nadal i Farreras

RECORDS DE QUAN ERA NEN

El Bon Recer, Centre d’Esplai de Barcelona

L’escola, la ciutat i la família marquen la infantesa. En el meu cas, escola i ciutat han anat sempre molt lligades, profundament interrelacionades. La meva primera escola i el meu institut eren a la plaça de la Catedral, davant per davant.

Vaig fer els primers anys d’escola a les Escolàpies, un col.legi tot de noies menys en una aula de la planta baixa on els més petits ens arraulíem al voltant d’una estufa de llenya els dies de fred intens i hi fèiem, excepcionalment, unes torrades com mai més no n’he menjat. En aquesta aula, la madre Candelària i la senyoreta Maria Rosa ens van ensenyar a llegir i escriure amb els primers rudiments de lectura, de cal.ligrafia i d’ortografia. Ens atreia, sobretot, la finestreta que donava directament a la placeta de l’Institut, on els nois jugaven abans d’entrar en una escola sense pati.

El pati de l’institut era la plaça de la Catedral també. Tots, petits i grans, teníem el cul pelat de rodolar per les dues baranes de pedra que protegeixen l’arrencada del primer replà de la gran escalinata. No sé si mai miràvem enlaire; la Catedral era allà, ho sabíem i ja en teníem prou. Si passeu per aquest indret, sabreu identificar aquests dos petits pendissos de pedra polida i brillant com si s’hi acabés de passar el drap. Milers i milers de nois i algunes noies han fet aquesta feina durant dècades.

Anuncis

1 Desembre 2000 Posted by | Altres, ARTICLES D'OPINIÓ | , , | Comentaris tancats a RECORDS DE QUAN ERA NEN