Joaquim Nadal i Farreras

L’HORA DE L’EIXAMPLE

El Punt, edició comarques gironines

L’experiència positiva dels carrers Lorenzana i Juli Garreta és la pauta a seguir per tal de continuar un procés de regeneració i canvi de tots els carrers de l’Eixample.

Parlem, ben bé, del nucli de ciutat que va del carrer de la Rutlla a la carretera de Barcelona i del carrer Emili Grahit fins al carrer Pare Claret.

És un sector atapeït i dens, de carrers no massa amples, edificis força alts, voreres estretes i cotxes aparcats.

Però és, sobretot, una zona sòlidament establerta des de fa moltes dècades com a gran nucli comercial i com a residència de molts gironins que van triar i segueixen triant aquest barri per viure-hi.

Ara és una zona de Girona sotmesa a un gran dinamisme de canvi. Hi arriben nous residents en pisos de lloguer o cases rehabilitades, alguns residents tradicionals se’n van, arriben noves oficines i, sobretot, arriben nous comerços.

Les possibilitats per canviar i millorar l’Eixample són limitades perquè és en bona mesura un barri molt fet. Però ningú no dubta que és en aquestes condicions que cal aplicar-hi imaginació i esforços que han de permetre assolir nous resultats. De fet no fa tant, una part important d’aquest sector estava ocupada per un convent de monges i residència d’estudiants (les Adoratrius), amb un jardí i hort tancats als ulls dels curiosos. I, en canvi ara ja no ens sabríem imaginar el mateix lloc sense els comerços, els aparcaments, els pisos, l’hotel i la plaça Miquel Santaló.

Quan un veu aquesta plaça a mitja tarda d’un dia de primavera, posem per cas, i hi veu pares i mares, avis i àvies, mainada jugant, gent prenent el cafè, llegint el diari o simplement prenent el sol, es pregunta on anaven abans i com s’ho feien.

És per aquest camí que s’ha de continuar. Millorant la secció dels carrers, fent-los més accessibles, incrementant l’oferta d’aparcament i propiciant les operacions de millora urbana que hi puguin contribuir.

Aquest és el sentit de les obres que ara mateix s’estan fent al carrer Francesc Ciurana i al carrer Sant Joan Baptista de la Salle. En el primer cas per connectar els jardins de la plaça de Ferran el Catòlic amb els nous jardins del carrer de la Creu, amb voreres amples, llums nous, arbres renovats i cotxes més ben posats. I en el segon cas per intentar fer entre Migdia i Joan Maragall un espai més permeable als vianants, més càlid, més humà, més segur, més amable, més comercial.

Seguiran més tard altres carrers, per exemple el segon tram de Juli Garreta, fins a anar configurant una nova fesomia, nous circuits, carrers transitables per on no calgui anar en fila índia perquè les voreres no admeten una altra cosa, cruïlles amples, vorades sòlides, arbres a les cantonades, espais comuns que es puguin compartir.

Vindran també nous canvis de la mà del sector privat com ara el nou edifici de la Caixa de Girona o la nova residència de les Germanetes dels Pobres. Dos canvis de gran envergadura, tots dos enfocats en sentit positiu i en tots dos casos amb voluntat d’equipar, de dotar millor l’Eixample i la ciutat. En tots dos casos amb projectes a punt i inversions de centenars i algun miler de milions.

Per la seva banda, el Pla General preveurà l’opció de nous aparcaments a l’interior d’alguna illa, o en el subsòl d’algun carrer. Sempre pensant en la mobilitat necessària, per a un entorn que atorga prestigi i personalitat a un autèntic centre comercial. És el cas dels antics tallers de la impremta i editorial Dalmau Carles, Pla o el del subsòl dels dos edificis de la illa de la Caixa de Girona o encara la possibilitat que ofereix algun sector més ampla del carrer de la Creu.

És un camí que aquest hivern mateix amb els dos carrers en obres ja acabats podrem experimentar i calibrar si té tots els ingredients necessaris per a l’èxit de l’operació que ara tot just comença.

A la llarga, però, no són esperables grans canvis a no ser que la ciutat i els propietaris d’algunes illes, encara avui susceptibles d’una gran remodelació, tinguin l’ambició, l’empenta i la valentia de jugar-se-la a fons i de concretar amb l’Ajuntament operacions de futur de gran envergadura.

Em refereixo a la nova perspectiva que oferiria la possibilitat del trasllat fora d’aquest àmbit d’algun dels equipaments docents o sanitaris que hi ha.  A l’Eixample hi ha tres col·legis i dues clíniques.

Agafem com a exemple la Clínica Girona, que ha anat comprant edificis de tota una illa de cases i en un autèntic laberint hi ha anat instal·lant nous serveis, noves consultes, nous equipaments.

Ens imaginem per un moment que es construís una clínica nova als afores? Podem entre tots entreveure els canvis urbans i humans que desencadenaria una operació d’aquestes característiques?

Seria ni més ni menys com a l’altre costat de carrer un efecte semblant al del convent de les Adoratrius i la plaça Miquel Santaló. Seria una autèntica revolució al cor mateix de Girona.

Sé que això no és per ara mateix. I conec l’esforç d’inversió i modernització que ha fet i fa la Clínica Girona. Però també conec les dificultats d’aparcament, de les urgències, d’accés i serveis dels malalts i dels familiars, les limitacions per a l’ampliació dels quiròfans, la manca de racionalitat del conjunt.

No es tracta, doncs, de crear pressió sobre aquests equipaments. Es tracta de garantir que són equipaments i que com a tals constitueixen una reserva urbana, de sòl, que en el futur pot contribuir a un canvi substancial, a una millora evident dels dèficits de l’Eixample en aparcaments, espais lliures i espais urbans redefinits i regenerats. Ara es tracta només de no perdre de vista aquestes possibilitats i de no fer cap pas que les pogués espatllar.

A l’Eixample ara podem començar a introduir-hi canvis elementals. Però ara que ha arribat l’hora de l’Eixample tenim també l’obligació de deixar les portes obertes per a somiar.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.

Anuncis

18 Agost 2000 - Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, El Punt | , , , ,

Sorry, the comment form is closed at this time.

%d bloggers like this: