A JOSEP TARRÉS i FONTAN

El Punt, edició comarques gironines 

Ahir vam inaugurar noves sales i nou circuit del Museu d’Història dels Jueus al Centre Bonastruc ça Porta. La principal novetat d’aquestes sales, que em vaig esforçar a subratllar, és la nova instal.lació de la col.lecció de làpides i esteles funeràries hebrees procedents, de forma majoritària, del Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants.

En el meu parlament vaig voler insistir, sobretot, en l’agraïment a la generositat de les persones que fins ara havien tingut cura de les làpides al Museu de Sant Pere i a la visió cultural i política de la Junta de Museus i del Govern de la Generalitat, autoritzant el dipòsit d’aquesta col·lecció al nou Museu. Vaig atorgar a l’acte d’ahir un caràcter de culminació d’un procés encara no acabat del tot i em vaig referir a la clau de volta d’un arc sencer que simbolitza la tasca de recuperació i rehabilitació del Call. En acabar l’acte, algunes persones em feren observar que no havia esmentat Josep Tarrés. I tenien raó; passo ara a reparar, en la mesura del possible, aquesta omissió. He dit sempre, i ho he escrit, que Josep Tarrés va recrear a Girona la memòria històrica del poble jueu a la nostra ciutat i que va donar a la recuperació del Call un impuls poètic i visionari, com en molt bona mesura continua fent. Tarrés va posar les bases de la realitat actual que sense ell no hauria probablement existit o no hauria adquirit la dimensió i la projecció que ara té.

Després, el llarg, lent i laboriós recorregut que porta d’Isaac el Cec al Centre Bonastruc ça Porta és una altra i complexa història que potser algun dia escriurem.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.