Joaquim Nadal i Farreras

SEBASTIÁN VELA, SÍMBOL D’UNA GENERACIÓ

El Punt, edició comarques gironines

En Vela tenia una mirada profunda i tendra. Somreia suaument i sovint deixava perdre els seus ulls amb naturalitat per l’horitzó de la utopia. Tenia un cos petit però fort, endurit per anys de treball, tot coll colrat per hores i hores a ple sol; calb, el cap com el cos, bru i brillant, amb pocs cabells al voltant del clatell i les orelles. Les mans aspres i d’estreta amable. Unes mans que deurien haver mogut una a una totes les pedres del pendís de Torre Gironella encarat a la vall de Sant Daniel on va adquirir unes feixes quasi ermes i hi va anar transformant la seva casa. És un terreny de pendent fort, a redós de la plaça de Torre Gironella, aspre, rocallós, de matoll baix com es pot veure a les feixes del voltant. Però en Vela, amb la mateixa tenacitat de tota la seva vida i de tota la seva lluita, hi va plantar fruiters, flors, rosers, parres, hi va fer un hort i va arrencar de la terra amb les mans irrenunciables d’obrer la fèrtil dignitat amagada fins a tenir i donar als seus un jardí i una casa.

Ha mort en Vela, ha mort un símbol, s’acaba tota una època. Ens trobàvem sovint i  intercanviàvem quatre mots. L’escoltava i me’l mirava amb el respecte que mereixen els vells lluitadors obrers i veïnals formats en aquest cas en la tradició ideològica del comunisme.

A través d’en Vela, agafat com a símbol, vull rendir un homenatge a tota una generació de lluitadors, militants i sindicalistes que van posar les bases a Girona d’un moviment democràtic i progressista a tots els barris de la immigració. Plens d’ideologia, la seva generació és la que ha vist, viscut i patit la distància més grans entre les condicions reals de vida i els horitzons ideals de la seva lluita. Potser per això va sempre d’una sincera radicalitat, inquebrantable, transparent, oberta, irrenunciable. Mai la millora de les seves condicions de vida no va representar ni renúncia ni dimissió dels principis i dels valors fundacionals d’un moviment revolucionari i reivindicatiu heretat de pares a fills, i posat a prova en les hores tràgiques de la Guerra Civil, i conreats des de la clandestinitat en el franquisme com l’únic feble fil d’esperança per a arribar a la plenitud d’una societat lliure.

Aquesta generació ha patit disgustos i decepcions en el camí de la seva peripècia vital, ha patit en la pròpia carn la divisió i la pèrdua de credibilitat d’alguns dirigents, però ha conservat la fidelitat als principis bàsics de la col·lectivitat i el civisme. El somriure i la profunda mirada d’en Vela, si tenia un fons de tristesa, era, tot mantenint la integritat, per demostrar les patacades que ell i els seus havien rebut i per a interpel·lar-nos a tots buscant resposta als interrogants que ens planteja una societat que s’allunya d’aquells valors i posa de manifest una memòria molt feble i d’una fragilitat extrema.

En la mort d’en Vela fem memòria de tota una generació, deixem constància de la seva lluita, constatem la seva contribució decisiva a la col·lectivitat i reclamem la recuperació d’un discurs que centri la política en el terreny de la dignitat, la coherència i el servei a la comunitat. En el seu retrat, fet d’una esgarrapada, en la tristesa de la notícia del seu traspàs, no he volgut fer un homenatge personalitzat que ell no hauria volgut. He mirat de fer memòria i retre un homenatge necessari de tots els que, com ell, ja no hi són i dels pocs que encara queden a Vila-roja, a Germans Sàbat, al Pont Major i a Torre Gironella. Per al legítim orgull dels seus fills i dels seus néts i per escriure una pàgina necessària de la nostra història recent que passem per alt amb massa facilitat.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.

(Aquest article forma part del recull Vides amb nom. Girona, CCG Edicions, 2005. pàg. 151-152)

Anuncis

11 Juny 2000 - Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, El Punt | , , , ,

Sorry, the comment form is closed at this time.

%d bloggers like this: