Joaquim Nadal i Farreras

GIRONA, CIUTAT VIVA I DE COLORS

Pròleg al llibre Girona, ciutat viva i de colors, de Joaquim Nadal. Barcelona, Editorial Columna assaig, 1999

Vaig començar als setze anys escrivint alguna carta al director de l’únic diari de l’època. Des d’aleshores ja no he parat, més o menys intermitentment. En algunes ocasions he escrit sobre Girona compulsivament amb voluntat crítica, amb apassionament ciutadà, més d’una vegada, fa temps, amb un cert escepticisme desesperat.

Més endavant hi vaig dedicar des de l’àmbit professional algun treball de recerca amb voluntat de desvetllar o recuperar nous temes, amb la pretensió de fer un guió nou de la història de Girona. Vaig deixar aquesta feina a mig camí o la vaig compatibilitzar amb altres àmbits de recerca d’un horitzó geogràfic diferent.

Després, des de 1979 no he parat d’escriure sobre Girona. Quasi vint anys d’alcalde han vist com s’apilonaven centenars de pròlegs, d’introduccions, de notes, de guions, d’escrits de festa major, d’articles als diaris.

Sempre he volgut que aquests escrits responguin a algun interrogant, donin explicació a algun tema d’actualitat o de preocupació ciutadana. He fugit tant com he pogut dels escrits de circumstàncies, he deixat sense escriure el que no m’ha sortit de dins. He cregut en el valor pedagògic i polític de l’escriptura i m’hi he dedicat amb tenacitat però a glopades. Més d’una vegada he trobat difícil de compaginar l’activitat frenètica de la gestió i la vida ciutadana i la serenitat necessària per escriure. He escrit responent a molts estímuls interiors i exteriors i he aprofitat la calma dels estius, els parèntesis amb els dies de festa per insistir tossudament en aquesta dèria.

A mesura que ha passat el temps he cregut que tenia una visió madura de la ciutat, més àmplia, menys puntual, més interpretativa. He anat construint un discurs i l’he anat desgranant com a fruit d’una reflexió més aprofundida. No m’ha costat de saltar de Girona a la ciutat, i de la ciutat a Girona en un constant viatge d’anada i tornada que em semblava útil per a tots dos camps.

Quan l’ocasió ho requeria o ho ha permès m’hi he entretingut. M’he deixat endur per la capacitat d’evocació i seducció, m’he apassionat amb els fenòmens urbans, socials i físics, m’he compromès a fons en una reflexió militant, permanent. Sovint he donat voltes sobre les mateixes qüestions però sempre he intentat introduir la novetat imprescindible. He rellegit el passat i he somniat el futur i n’he deixat constància escrita com a testimoni d’un treball absorbent i apassionat.

He compartit aquesta dèria, i l’he discutida amb altres companys alcaldes, amb historiadors, amb geògrafs, amb artistes, amb escriptors. He trobat en tots i totes el denominador comú urbà que ens ha modelat inevitablement.

Aplego en aquest volum alguns d’aquests  escrits que em semblen encara significatius i que expliquen coses. He afegit a cada capítol unes notes d’introducció que actualitzen la reflexió i acompanyen la lectura dels articles que s’hi incorporen. I he completat el llibre amb una reflexió sobre el futur, sobre el segle XXI, sobre el balanç d’un segle, de l’enderroc de les muralles a la rehabilitació de les muralles per intentar donar resposta als reptes i als interrogants del futur. 

El recorregut que va de la mitomania pessimista i iconoclasta dels escriptors modernistes i noucentistes a la realitat dels darrers mesos del segle XX m’ha permès manllevar un títol  que vol ser una resposta. No hi haurà recaigudes, no hi haurà retrocessos, no hi haurà ensopiment i grisor, perquè la força del canvi ha impregnat no només les pedres, els carrers i les cases, ha fet donar un tomb a la societat i la psicologia col.lectiva; els gironins i les gironines creuen en el seu futur, hi treballaran i impediran que es pugui espatllar. Els colors de la ciutat del futur esbandeixen les boires de la grisor i de la mediocritat.

Anuncis

15 Setembre 1999 Posted by | Pròlegs, PUBLICACIONS | , , , | Comentaris tancats a GIRONA, CIUTAT VIVA I DE COLORS