Joaquim Nadal i Farreras

UN INSTITUT PER A TAIALÀ, FONTAJAU I SANT PONÇ

El Punt, edició comarques gironines

Estem convençuts del valor de l’educació i, durant cinc mandats, n’hem fet una part central del nostre projecte i del nostre programa. Aquest és el compromís que implica voler fer de Girona una ciutat educadora. Una ciutat que defineixi les seves prioritats a partir de la força transformadora de la cultura i de l’educació com a instrument indispensable per avançar en els valors cívics i democràtics, en la igualtat, la solidaritat i la justícia. Avancem contínuament cap a la societat del coneixement i aquesta nova societat marcada en profunditat per una revolució tecnològica reclama un aprenentatge obert i intens  de tècniques i de valors que es complementen. Una visió humana i cívica de la societat farà de les eines de la tècnica mers instruments al servei d’aquesta visió de la societat.

La universalització del dret a l’educació, l’extensió d’aquest dret fins als setze anys, la socialització de l’aprenentatge acosten l’escola a la societat i en fan un reflex més directe, menys depurat. D’ací que ens interessi garantir un sistema educatiu públic, basat en una xarxa d’escoles finançades amb fons públics de les quals s’han d’obtenir compromisos territorialitzats i no discriminatoris a favor de la integració i de l’equilibri territorial i social.

Les particularitats de l’aplicació de la reforma, els mecanismes i els controls per a la concertació i la desigual distribució territorial de l’impacte de la davallada demogràfica, podrien induir a una visió errònia de les necessitats reals de desplegament del mapa escolar. Podria, fins i tot, semblar que sobren aules i línies.

Els continguts i programes, els recursos educatius, els mecanismes de participació de tota la comunitat escolar són eines amb què proposem treballar, i ja ho hem fet, per garantir un desplegament eficaç de la reforma a la ciutat de Girona.

Però una part activa d’aquesta política més qualitativa basada en els continguts que hem de prioritzar, ens veiem obligats a fer-la fins ara a la mateixa ciutat en una xarxa d’equipaments distribuïts territorialment d’una manera desequilibrada, com ha posat de manifest el recentíssim procés de preinscripció.

En aquest sentit sembla evident que per raons de necessitat i per raons d’exemplaritat en l’administració del patrimoni de la Generalitat, no podrà passar massa temps deixant que continuï l’abandonament i el procés de degradació de l’edifici que havia ocupat el Col·legi Lluís Pericot.

Però on el nostre programa, pel que fa les infraestructures, vol posar l’èmfasi, és en la necessitat de racionalitzar la concentració de dos instituts al Pont Major i, sobretot, en la necessitat, ara més urgent, de construir un nou institut a Taialà.

No té cap lògica que en tota la riba esquerra del Ter i en l’àmbit de l’àrea urbana de Girona no hi hagi ni un sol institut. Mentre Girona no creixia per aquesta banda, Germans Sàbat estava parcialment aïllat i no s’havia construït el pont de Fontajau i tot el polígon entre Sant Ponç i Taialà, podia dubtar-se d’aquesta necessitat. Però ara, la realitat territorial i demogràfica ha canviat la situació i converteix la reclamació d’un institut a Taialà en una obvietat clamorosa.

Hi està d’acord l’escola de primària, les associacions de pares d’alumnes, les associacions de veïns, el professorat i l’Ajuntament. Hi està d’acord, sembla, també la Delegació Territorial d’Ensenyament de la Generalitat.

Treballarem, doncs, per tal d’aconseguir que el temps de construcció d’aquest institut s’escurci i que la Generalitat n’augmenti la prioritat fins a situar-lo com a una realitat imminent i possible. Des de les nostres responsabilitats a l’Ajuntament hem preparat la disponibilitat del terreny i n’hem anunciat la cessió a la Generalitat.

Des del nostre compromís polític que assumim en el programa i que desplegarem durant la propera campanya electoral,  avancem un pas més i insistim a dedicar tots els esforços, fer totes les gestions, negociar amb la Generalitat, pactar el finançament, per fer possible en un termini curt aquest institut per al qual hi ha tanta gent que ha treballat amb esforç i dedicació.

És més, entenem que la Generalitat ha de procurar mantenir un equilibri en l’oferta educativa de la ciutat i ha de potenciar l’oferta de places públiques a través d’aquest institut per desmentir totes les suposicions que volen fer creure que el govern manté un ritme massa lent en la construcció de nous centres des d’una posició intencionada.

No compartim aquesta visió, però voldríem veure una clara confirmació de les nostres posicions per dissipar d’aquesta manera qualsevol dubte.

L’institut de Taialà, Fontajau i Sant Ponç és per al nostre equip de govern i la futura candidatura una prioritat de ciutat que afecta i condiciona l’equilibri territorial i la cohesió social del conjunt. I és, a més, un deute contret amb tota la població que en diferents moments ha fet l’opció valenta, i a vegades inevitable, de viure en aquest pla magnífic de les terrasses de la riba esquerra del Ter.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.

Anuncis

1 Mai 1999 - Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, El Punt | , , , ,

Sorry, the comment form is closed at this time.

%d bloggers like this: