Joaquim Nadal i Farreras

LA XARXA DE CENTRES CÍVICS: UN NOU HORITZÓ

El Punt, edició comarques gironines

La proximitat és un dels principals valors de la política, de l’acció pública, local. Els ciutadans i ciutadanes s’adonen que l’Ajuntament és a prop, és viu, és present en la vida de la ciutat. La proximitat i l’accessibilitat desmunten tots els mites de les inèrcies burocràtiques de l’administració. Potser és una lluita constant però és una lluita reeixida; l’Ajuntament és un servei, un conjunt de serveis als ciutadans que s’expressen en una no escrita carta de drets dels ciutadans. Qualsevol cosa que passi a una persona, a una família, a un col·lectiu, concerneix l’Ajuntament i l’Ajuntament se’n ha d’ocupar. El fil conductor, el nervi de la política municipal passa sempre per atendre i respondre, amb sensibilitat cívica, les demandes dels ciutadans i ciutadanes. La diversitat d’aquestes demandes s’expressa en la multiplicitat de serveis i iniciatives que promou l’Ajuntament.

Però l’àmbit més clar, més evident, on conflueixen la informació, la participació i els serveis és, per la mateixa raó de la proximitat, en els centres cívics.

L’experiència acumulada d’uns quants anys posa de manifest la força, l’impuls que pot agafar el teixit social, la vida cívica en la seva múltiple dimensió des de l’àmbit d’un centre cívic.

Des d’ací es poden canalitzar els serveis socials de base, l’assistència primària i l’atenció a domicili. Els equips humans dels centres cívics són el braç executor i el millor intèrpret de les polítiques d’atenció directa al ciutadà: treball, habitatge, gent gran, joventut, esplai, temps lliure, cultura, cohesió social esdevenen així, en el territori i amb la gent, la clau d’una acció social i cívica multidimensional però orientada sempre a fer possibles avenços substancials en l’objectiu de  la cohesió social.

Per altra banda, la coordinació dels serveis de totes les administracions, el debat entre tots els agents socials, d’una forma descentralitzada i participativa en els centres cívics, situa aquests equipaments en el cor mateix, en la pràctica d’una política de serveis personals. Les necessitats, les prioritats, les accions es desprenen d’aquestes taules territorials, aquests punts de trobada i coordinació, on és possible atendre el pols de la ciutat amb detall.

Finalment, el conjunt de serveis i d’infraestructures donen per a una activitat múltiple i diversa. Les iniciatives culturals i cíviques proliferen amb força i amb esforços diversos que només reclamen l’atenció bàsica per fer possible exactament allò que la gent vol fer i que la gent demana. És ací on es pot calibrar l’orientació de la demanda dels ciutadans i on es pot perfilar millor una acció cultural situada en el territori i oberta a tothom.

Cada centre cívic té la seva pròpia especificitat. Sant Narcís, és el centre més polivalent i s’hi desplega un autèntic mosaic d’iniciatives; el centre Onyar ha esdevingut la punta de llança de les accions per a la cohesió social, Santa Eugènia, més nou, ha iniciat el seu periple amb un equilibri entre les demandes dels veïns i un punt d’exigència i sofisticació cultural en el terreny de la música i de la plàstica. Germans Sàbat i Pont Major responen a un perfil més orientat a satisfer una demanda social diversificada i canviant i a complementar el pes i l’acció d’altres equipaments i activitats.

Per portar Girona més enllà del 2000, aquest quadrienni  que ara comença (1999-2003) requereix un nou horitzó per al conjunt dels centres cívics de la ciutat. La dotació de personal, la diversificació dels serveis, la innovació en les propostes, el reforçament de la participació i la informació, l’aprofundiment de la integració, la igualtat de drets i les ofertes culturals marcaran una nova etapa. Un nou estadi de les polítiques de descentralització territorialitzada. I l’encaix d’aquest nou horitzó, de continguts més amplis i més precisos, es farà en una xarxa oberta i ampliada de més i millors dotacions marcada per tres noves aportacions a la xarxa.

1. El centre cívic del Pont Major. La rehabilitació de l’edifici de les destil·leries de Nicolau Regàs servirà els objectius de dotar la ciutat d’un patrimoni arquitectònic rehabilitat i protegit, i, alhora, permetrà donar acollida a un centre cívic que ja existeix, funciona, té les seves dotacions de personal i anima l’activitat cultural i social d’un barri que necessita d’aquest i d’altres revulsius. El nou centre cívic del Pont Major serà, és clar, una novetat física, un nou edifici en un nou emplaçament. Però el canvi físic important, perquè serà fàcil de visualitzar, comportarà també un canvi qualitatiu en les polítiques personals al Pont Major per tractar d’aturar la davallada demogràfica d’un barri i dotar-lo dels serveis educatius, culturals i esportius bàsics per a un desenvolupament equilibrat.

2. El centre cívic del Migdia. El centre social que fa anys que desplega les seves activitats en els diversos locals depropietat municipal de l’edifici “Cent Llars” reclama ara obrir-se al nou horitzó, a aquesta nova generació de centres cívics per tal d’articular els seus serveis de base en un equipament cultural, cívic i esportiu d’una nova dimensió per a un barri de creixements nous i necessitats diversificades. La construcció i dotació, ja finançada, d’una biblioteca i la construcció d’un centre cívic amb espais polivalents, sales d’actes, d’exposicions i de reunions situaran, al costat del nou Parc del Migdia, un centre d’irradiació cultural i cívica que ha de donar un nou impuls a l’altíssima i dinàmica Associació de Veïns del Pla de Palau-Sant Pau així com a la parròquia, l’Institut, les escoles i totes les altres entitats del barri, i

3. Cap a finals del període serà possible endegar l’ampliació del centre cívic Santa Eugènia. El trasllat de la fàbrica Marfà i l’inici dels treballs de restauració i rehabilitació  de la gran nau de la fàbrica aportaran 3,000 m2 més a un centre cívic que, amb aquesta ampliació i amb l’especificitat de les mostres d’arqueologia industrial que conté, potenciarà la creativitat i les arts plàstiques conjuntament amb tota la dinàmica social d’un barri.

El teixit d’equipaments que es desprèn de totes aquestes propostes reforçarà els serveis i les atencions als gironins i donarà una densitat magnífica a les polítiques d’atenció personal ja orientades i ara definides territorialment amb la proposta d’una nova generació d’equipaments, de serveis i de polítiques que es desprenen del nostre programa i que formulem amb entusiasme a tota la ciutadania.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.

Anuncis

24 Abril 1999 - Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, El Punt | , , , ,

Sorry, the comment form is closed at this time.

%d bloggers like this: