EUROPA HA DE SER LA GARANTIA PER A UN ESPAI DE CIVILITZACIÓ I CULTURA

Presència  

No tenim encara una consciència clara del que representa la construcció política d’Europa. Però ens hem d’afanyar a tenir-la per estar preparats. Cal que siguem capaços de ponderar els avantatges de pertànyer a Europa, que ja s’han començat a notar, i que vulguem també mostrar la nostra preocupació per les limitacions que encara té el projecte polític d’Europa.

Ara mateix, l’euro ja existeix. Ja es podrà operar en euros. És clar que des del 1999 fins al 2002 encara no ho notarem directament a les butxaques. Però queda clar que la pesseta té els dies comptats i que, des d’ara mateix, haurem de començar a canviar els nostres hàbits i totes les inèrcies per anar acostumant-nos a comptar d’una manera diferent. Començaran els bancs i les grans empreses, s’adaptaran els ordinadors i les comptabilitats i, finalment, les persones es podran anar preparant per a quan arribi el dia, aviat, de canviar unes monedes per unes altres i per saber que, com a moneda, ens servirà a tots els països de la Unió Monetària Europea.

Però el simbolisme del canvi monetari té unes arrels més profundes i unes conseqüències més beneficioses que ja hem començat a notar.

El fet de pertànyer a l’espai de la moneda europea ens ha donat estabilitat. Hem resistit les turbulències monetàries i financeres d’aquest estiu passat, s’han acabat les devaluacions, ha baixat molt la inflació i s’han situat els tipus d’interès a prop del 3%.

Aquest conjunt de dades històriques marca un canvi de mentalitat en el funcionament de tota l’economia i en l’activitat empresarial. La nostra capacitat d’exportar ja no podrà dependre del joc freqüent, fins no fa gaire, dels tipus de canvi. Caldrà extremar el rigor i la professionalitat. La nostra economia funcionarà, i bé, si som capaços de ser competitius en aquestes noves condicions que passen a ser iguals per a tothom en un mercat únic que ens dóna una nova dimensió.

Però la transcendència política del projecte europeu no s’atura i no pot aturar-se en els grans paràmetres econòmics.

Europa ha de ser la garantia per a un espai de civilització i cultura, una garantia per a l’estabilitat de la cultura democràtica i una garantia per als drets socials individuals i col.lectius.

L’horitzó cultural d’Europa té arrels molt profundes i, mirant el futur, no pot mirar els límits estrets de la Unió. L’espai europeu té una dimensió històrica i real molt més àmplia. Precisament el projecte europeu, fent valer els seus valors de cultura i de civilització, ha d’estendre la seva influència a la vella Europa de l’Est que espera amb impaciència un compromís profund per avançar cap a nous models democràtics, cap a l’exercici d’unes llibertats fins ara rovellades en aquest entorn. I, finalment, l’equilibri del projecte passa per donar plena garantia d’igualtat social. D’accés al treball i a la dignitat. La ciutadania europea no és una ficció abstracta. Es concretarà en el futur en uns drets i uns deures de ciutadans amb més garanties que fins ara.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.