Joaquim Nadal i Farreras

UNS DRETS D’ABAST UNIVERSAL

El Punt, edició comarques gironines, amb motiu del 50è aniversari de la  Declaració Universal Drets Humans. Publicat també el mateix dia al Diari de Girona amb el títol “50 anys de drets humans”

Avui fa cinquanta anys de la Declaració Universal dels Drets Humans. En els darrers mesos i amb aquest motiu s’han repetit actes i celebracions de tota mena. Hem assistit a una autèntica marató commemorativa. Hem vist com d’una manera oficial i solemne es repetia el compromís de fa cinquanta anys des de tots els àmbits

Sembla com si per a una cosa tan evident no calgués tant d’enrenou; és, diuen, una obvietat.

Però, què va dur les Nacions Unides, tal dia com avui, a escriure i proclamar uns principis bàsics per garantir la plenitud d’aquests drets als individus i a les col·lectivitats? La constatació punyent d’un panorama desolador i decebedor, la confirmació inquietant dels crims més horribles i de les desigualtats més sagnants; l’evidència que els drets més elementals, l’estricta supervivència, no estaven garantits. No solament això sinó també la constatació de l’existència d’atacs frontals, de negacions absolutes d’aquests drets. I una sensació d’impotència davant la manca clamorosa d’instruments jurídics i polítics per assegurar en l’àmbit internacional, en el terreny de les relacions entre els estats, la capacitat per exigir l’aplicació i la vigència d’aquests drets tan elementals. L’escandalosa facilitat amb què era i és possible alterar perversament el marc de la convivència i actuar des de posicions de poder sense legitimitat per mantenir situacions de desigualtat, d’injustícia i de privació de llibertat.

La Declaració pretenia un abast universal: per a tots els homes i per a tots els pobles. La universalització d’uns drets, la seva socialització, comportava definir societats sense privilegis, societats organitzades a l’empara d’uns drets i d’uns deures. I la Declaració partia d’una constatació: la precarietat i l’excepcionalitat dels drets que proclamava. Aquesta mateixa constatació en feia més urgent una afirmació explícita, una codificació intel·ligible i aplicable.

Per què, però, malgrat la claredat dels drets, les nacions, els estats, els poders, els organismes internacionals han amagat massa sovint el cap sota l’ala o han deixat escapar situacions de gravíssima conculcació dels drets humans per una prudència mal entesa, una diplomàcia malaltissa o una tolerància inexplicable?

No hi ha explicacions satisfactòries. L’evidència de cinquanta anys reclama mecanismes més eficaços i una capacitat de condemna de les violacions que no pot ser una mera efervescència verbal.

Cal, fins i tot, deixar clar que totes les violacions que es produeixen cada dia contra el dret de les persones a la seva pròpia vida són només l’aspecte més denigrant, però no pas l’únic en gravetat, de tota la variadíssima gamma d’atemptats possibles contra els drets humans. La diversitat és en aquest sentit extrema: la pobresa i les seves causes, l’explotació de l’home per l’home, la dels països per països, la violència individual, col·lectiva i de l’Estat, les desigualtats socials i de gènere, la discriminació, el racisme, la xenofòbia, són cares d’una mateixa moneda.

No cal dir que cada pas que es fa per descompondre i desmuntar l’axioma pervers de la fatalitat i per posar en evidència tots els mecanismes que operen al món contra els drets humans és un motiu d’esperança i de satisfacció.

Tota la solidaritat i tota la mobilització per garantir que no existeix ni la impunitat, ni la immunitat de les accions contra els drets humans, és un pas endavant bàsic per desemmascarar les debilitats que encara ens bloquegen i per reforçar doctrinalment i ideològicament la necessitat d’un treball constant, d’una afirmació pràctica, d’un reforçament sense retrocessos del dret de tots els homes i de totes les dones i de tots els pobles a viure en pau, en llibertat i en plena igualtat. És un procés laboriós, però no és, en cap cas, una quimera.

L’enumeració de les dificultats vol ser una afirmació optimista de totes les possibilitats per avançar.

Si voleu veure l’article publicat a El Punt cliqueu aquí  i el del Diari de Girona aquí.

Anuncis

10 Desembre 1998 - Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, Diari de Girona, El Punt | , ,

Sorry, the comment form is closed at this time.

%d bloggers like this: