CATALUNYA ENDAVANT. DE LA CATALUNYA MIL·LENÀRIA A LA CATALUNYA DEL TERCER MIL·LENNI

El Periòdico, especial “Onze de setembre”

Tots tenim el repte urgent i immediat de treballar per entrar amb bon peu al tercer mil·lenni. Ho tenim a la cantonada, hi arribarem sense adonar-nos’en i ens caldrà molta exigència i claredat d’idees i projectes per no desaprofitar totes les oportunitats d’un món en un procés de canvi vertiginós.

En aquest sentit ens convé no perdre de vista que les nacions es fan. Es fan cada dia.

Això vol dir que, avui, la nació catalana és el resultat d’una continuïtat històrica mil.lenària feta d’aportacions plurals i diverses, des de temps molt reculats fins avui mateix. El pes de totes aquestes aportacions exigeix una visió oberta, plural i ens obliga a definir la identitat catalana, no amb trets monogràfics i excloents sinó ben al contrari, pensada com a gresol de la diversitat. Una diversitat construïda des de i sobre una originalitat històrica i una singularitat cultural fora de qualsevol dubte.

El pòsit, el sediment acumulat en aquesta llarga trajectòria és el material d’obra per construir el futur i assegurar totes les oportunitats. Un pòsit fet de realitats territorials, socials i culturals ben evidents. Realitats evidents, però canviants i dinàmiques; no hi ha, ni hi ha hagut mai, ni hi podrà haver una realitat nacional estàtica. I qualsevol intent d’aturar el temps, de convertir Catalunya en una foto fixa, centrada o desenfocada, tant li fa, és un obstacle, un impediment per al ple desenvolupament nacional de Catalunya en el segle XXI.

És reaccionari plantejar-se la qüestió catalana des d’aquesta posició, diguem-ne per entendren’s, essencialista. És partir d’un fals historicisme, d’una lectura esbiaixada i parcial de la història de Catalunya, o si es vol també de la història d’Espanya, segons quina sigui l’òptica de l’analista o el polític que opini.

També ho és confondre el desig i la realitat, els interessos personals i les necessitats i realitats col.lectives. És reaccionari alimentar falses polèmiques, construir problemes on no n’hi ha, buscar l’afirmació en el conflicte, o simplement practicar un programa ideològic de vol curt fonamentat en el regateig i l’estira i afluixa. Cap endins i cap enfora.

La societat és més saludable, té més bona salut, que la que li suposem des de la política activa. El pols diari que es percep i mesura des dels pobles i les ciutats de tota la geografia catalana admet una diagnosi nacional més optimista que la que practiquen els profetes del règim.

Ara només cal desvetllar aquestes energies, eliminar obstacles, aclarir propostes, estimular la transparència i la participació, engrescar de nou, dibuixar un somni, construir una il·lusió, definir uns objectius, aprofitar l’herència i administrar el futur. Obrir comportes, alliberar energies comprimides, desfer la perversió dels lligams enterbolits pels interessos, i redescobrir la identitat d’un poble que no vol ser dirigit, sinó que vol dirigir i orientar el seu propi futur des de la llibertat.