UNA NOVA DIMENSIÓ DE CATALUNYA

La Vanguardia

Publicat també al Diari de Girona el 7 de desembre de 1997, i a  El Periódico, el Món Comarcal, la Mañana i La Marxa, el dia 12  amb el títol“L’eix Transversal“,

Fa uns anys l’autopista va trencar un aïllament secular i va donar lloc a un canvi unidimensional de la mobilitat a Catalunya. Barcelona, sobretot, deixava de ser un destí difícil i complicat per carretera per acostar-se linealment a les altres tres capitals catalanes. Aquesta nova espina dorsal de Catalunya ha marcat profundament la nostra història més recent i algun dia caldrà avaluar-ne l’impacte demogràfic, econòmic i territorial.

Cada cop que des de la inauguració de l’autopista hem hagut d’anar a Vic, Manresa o Lleida hem trencat la lògica del territori, hem abandonat les velles carreteres d’arrels antigues, hem renunciat als paisatges profunds, als pobles de pagès i ens hem afanyat per fer trajectes lineals marcats per l’autopista i articulats per Barcelona.

Ara comença, lentament, una nova revolució, un canvi de concepte i de dimensió, una nova visió del territori i del país. Tornarem a una visió plural, multidimensional de Catalunya. Deixarà de ser inevitable el recorregut frenètic de quilòmetres cap al sud per anar, altre cop, per una vall diferent cap al nord, cap a l’interior o cap a l’oest. Recuperarem l’instint amable de la terra i la seva olor, recuperarem els contorns nítids o boirosos del paisatge i del bosc, intuirem vells  conreus i masies que ens havien passat desapercebuts.

Aquest és el sentit profund de l’Eix Transversal. Recuperar per a l’època moderna la lògica del territori; tornar a una visió més completa, més complexa i més rica del país. Trobar nous centres d’interès, nous contactes, nous intercanvis en el terreny de la cultura, l’economia, el turisme o la gastronomia.

Pujar a la Cerdanya pel túnel del Cadí deixarà de ser una penosa excursió turística pel Vallès; anar a Lleida deixarà de produir-nos aquella sensació de distància i llunyania històriques. Podrem construir nous camins, noves xarxes, noves relacions.

La comunicació fins a Vic ha sigut ja una anticipació amable d’aquests efectes. He trobat sovint a Girona amics de Vic o de Manlleu que feia anys que no havia vist i en un parell d’anys he anat més sovint a Osona que durant tota una vida. I, naturalment, els d’Osona poden dir el mateix de nosaltres.

Ara que obrim fins a Lleida, l’efecte serà complet i si els camions no ho entorpeixen, Manresa i la capital de la Terra Ferma s’incorporaran a la nostra geografia personal i col·lectiva amb la mateixa familiaritat casolana que ja ho ha fet Vic.

És una gran oportunitat que no podem desaprofitar.

Si voleu veure l’article publicat a La Vanguardia cliqueu aquí.

UNA NOVA DIMENSIÓ DE CATALUNYA

Diari de Girona

Publicat també amb el mateix títol a La Vanguardia i amb el títol ·”L’eix Transversal” a El Periódico, el Món Comarcal, la Mañana i La Marxa, tots el dia 12 de desembre de 1997

Fa uns anys l’autopista va trencar un aïllament secular i va donar lloc a un canvi unidimensional de la mobilitat a Catalunya. Barcelona, sobretot, deixava de ser un destí difícil i complicat per carretera per acostar-se linealment a les altres tres capitals catalanes. Aquesta nova espina dorsal de Catalunya ha marcat profundament la nostra història més recent i algun dia caldrà avaluar-ne l’impacte demogràfic, econòmic i territorial.

Cada cop que des de la inauguració de l’autopista hem hagut d’anar a Vic, Manresa o Lleida hem trencat la lògica del territori, hem abandonat les velles carreteres d’arrels antigues, hem renunciat als paisatges profunds, als pobles de pagès i ens hem afanyat per fer trajectes lineals marcats per l’autopista i articulats per Barcelona.

Ara comença, lentament, una nova revolució, un canvi de concepte i de dimensió, una nova visió del territori i del país. Tornarem a una visió plural, multidimensional de Catalunya. Deixarà de ser inevitable el recorregut frenètic de quilòmetres cap al sud per anar, altre cop, per una vall diferent cap al nord, cap a l’interior o cap a l’oest. Recuperarem l’instint amable de la terra i la seva olor, recuperarem els contorns nítids o boirosos del paisatge i del bosc, intuirem vells conreus i masies que ens havien passat desapercebuts.

Aquest és el sentit profund de l’Eix Transversal. Recuperar per a l’època moderna la lògica del territori; tornar a una visió més completa, més complexa i més rica del país. Trobar nous centres d’interès, nous contactes, nous intercanvis en el terreny de la cultura, l’economia, el turisme o la gastronomia.

Pujar a la Cerdanya pel túnel del Cadí deixarà de ser una penosa excursió turística pel Vallès; anar a Lleida deixarà de produir-nos aquella sensació de distància i llunyania històriques. Podrem construir nous camins, noves xarxes, noves relacions.

La comunicació fins a Vic ha sigut ja una anticipació amable d’aquests efectes. He trobat sovint a Girona amics de Vic o de Manlleu que feia anys que no havia vist i en un parell d’anys he anat més sovint a Osona que durant tota una vida. I, naturalment, els d’Osona poden dir el mateix de nosaltres.

Ara que obrim fins a Lleida, l’efecte serà complet i si els camions no ho entorpeixen, Manresa i la capital de la Terra Ferma s’incorporaran a la nostra geografia personal i col·lectiva amb la mateixa familiaritat casolana que ja ho ha fet Vic.

És una gran oportunitat que no podem desaprofitar.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.