Joaquim Nadal i Farreras

ELS GIRONINS i LA COHESIÓ SOCIAL

El Punt, edició comarques gironines

Avui tornem al principi. El primer dia fèiem una aproximació entre la ciutat i els ciutadans. Reclamàvem més atenció, tota l’atenció, per les actituds col.lectives i cíviques i pel canvi social. Volíem posar de manifest que teníem l’oportunitat de trencar la falsa dialèctica d’una dicotomia negativista i que en la seva actitud els gironins donaven mostres d’una nova capacitat per engrescar-se, implicar-se i estimular una nova visió de la ciutat i un plantejament més ambiciós pel seu futur. Després durant uns dies hem apuntat alguna de les qüestions més rellevants de la relació entre els ciutadans i alguns aspectes puntuals o generals de la ciutat.

Avui, en canvi, i com a conclusió volem concentrar-nos en les qüestions que es susciten al voltant de la relació dels gironins entre ells. Com es construeix la cohesió social, com s’articula un marc de convivència, com es treballa, des de la consciència cívica, la igualtat.

Ho fem com a conclusió perque ens sembla que aquesta és la clau del futur. El canvi físic, la transformació i modernització de la ciutat és només una condició prèvia, un factor que propicia el marc de les relacions socials, i a vegades, esdevé una mera expressió d’aquesta nova situació. Però l’estructura física no ho és tot ni de bon tros. El que és determinant, bàsic, fundacional per la ciutat del futur és la cohesió social.

Quina és, en aquest sentit, la disposició dels gironins a relacionar-se entre ells i quina la visió de conjunt, la percepció de l’estat real de la ciutat?

Ací, sens dubte, queda encara molt de camp per córrer. I en aquest terreny no hem explorat prou els recursos tècnics i científics de la sociologia i d’altres ciències socials per aproximar-nos amb una metodologia adequada a l’heterogeneïtat del nostre entramat social.

Quina és la visió dels gironins d’uns barris en relació a d’altres barris? Quina és la percepció dels gironins del centre en relació als gironins de la perifèria? quin és el  grau de consciència de les desigualtats­? quina la imatge de la implantació física i social dels nous immigrants? quina és la noció de ciutat d’un i altres? o com interioritzen els gironins de la nova Girona, la Girona vella i secular? Com funcionen les relacions centre-perifèria? quina és la geografia física i social de l’atur, la marginació o la pobresa?.

No es tracta, naturalment, d’inventariar una llarga nòmina de mancances. Convé més aviat trencar barreres, trencar fronteres, desfer malentesos, i aproximar les posicions i els punts de vista dels gironins.

I hem de començar per convencer tothom que les coses han canviat molt. La mobilitat urbana i la mobilitat social.

Hi ha gironins aturats en una imatge de Germans Sàbat que és una foto fixa de fa entre trenta i quaranta anys. Res a veure amb la realitat. El canvi, els factors de canvi, la determinació pel canvi, han estat decisius. Les noves generacions s’han acostat als pioners han tornat al poble i han segellat el model més complet, més acabat, de nova cohesió social a una peça gran de la ciutat. Els fills i els néts dels primers ocupants de les cases de l’Obra Sindical de l’Hogar omplen les cases i pisos nous de Fontajau, de Domeny, de Mas Catofa, de Torres de Taialà. La soldadura física de la ciutat no és res al costat del grau d’integració i de cohesió social, de solidaritat, de consciència cívica que s’ha assolit.

La complementarietat entre la força espontània de la voluntat i de la iniciativa privada i la capacitat de resposta de la iniciativa pública s’han trobat amb una societat civil projectada cap enfora, compromesa amb les lluites i les reivindicacions veïnals dels anys seixantes i setantes. La coincidència física del bàsquet d’alta competició i el bàsquet de Taialà en el mateix pavelló, la coincidència en unes mateixes mans d’un restaurant popular i d’un d’alta cuina, les noves botigues, els tallers emprenedors, l’expectativa d’un Institut es dibuixen com l’expressió contundent d’una visió social projectada cap el futur. Amb unes arrels fortíssimes, emotives, d’una fidelitat absoluta als origens més immediats (la creació del barri) o més remots (els territoris d’origen), i amb un nou compromís amb la nova ciutat, la Girona del futur. Els ponts reals (els nous ponts sobre el Ter) han esdevingut el símbol dels ponts espirituals, dels nexes d’unió, del cordó umbilical, amb una nova civilitat. L’orgull gironí dels veïns de Germans Sàbat es combina amb un equilibri ajustat amb l’autosatisfacció per haver canviat el barri, per haver canviat el poble. Quan algun gironí distret apel·la encara al suburbi per referir-se a Germans Sàbat fereix la sensibilitat dels veïns d’aquest barri però expressa sobretot haver perdut el sentit de la història i de la ciutat i haver-se aturat en una època feliçment superada.

La dimensió real de la nova ciutat no admet fronteres de cap mena i ja no admet drets adquirits en el passat; tots participem d’un mateix conjunt i d’un mateix projecte i el sentit de la solidaritat vol dir ara superar els vells individualismes, les actituds tancades i conservadores, el sentit de la discriminació per activa o per passiva. És un canvi d’actitud en relació als altres gironins i en relació a la pròpia ciutat. Els que viuen a la ciutat han de jugar a fons el sentit de la col.lectivitat, els que viuen a la ciutat i viuen de la ciutat han d’afegir-hi un compromís adicional: gastar a la ciutat, fer treballar la ciutat, promocionar la ciutat.

L’objectiu de la cohesió social passa per uns quants aspectes diferenciats. Privilegiar l’educació, la formació, la cultura. En tots els terrenys, des de l’educació d’adults a l’educació universitària, com un tot, i per a tots. Sabent que la capacitat de transformació i de canvi de la cultura és d’una gran efectivitat i d’una incidència real en el teixit social i en la sensibilitat col.lectiva. Desplegar en aquest aspecte polítiques amb una vocació de difusió i d’intervenció generalitzades, assumibles des de tots els àmbits amb vocació de construir la cohesió social des d’aquest camp.

No cal dir  que ens situem en un terreny poc mesurable però en canvi ens acostem a aquells canvis qualitatius que culminen tot un model.

Promoure accions per l’ocupació, pel desenvolupament i el creixement econòmic. Garantir una taxa d’atur baixa i baixant, assegurar un nivell de renda alt i creixent i propiciant d’aquesta manera que els principis bàsics de la igualtat -negació de la marginació- s’assoleixen.

Desmentir d’aquesta manera el fatalisme que atorga a les societats riques un marge per l’empobriment i demostrar que, en l’àmbit local, és possible desfer el cercle viciós de la reproducció i autoalimentació de la pobresa.

Cohesionar els barris dotant-los d’un espai propi, urbà i humà, per al desenvolupament del sentit comunitari de l’acció col.lectiva i incentivar la lluita per la qualitat de vida des d’aquests àmbits.

I assegurar que en aquest model ideal però possible hi ha tots els mecanismes per assegurar la seva sostenibilitat. Prendre consciència de quina ciutat hem volgut fer.

Amb aquesta ciutat al cap, amb tots els gironins compromesos amb el futur, amb garanties plenes de dedicació i treball en aquesta direcció mirem el futur, reconeixem el camí pendent de recórrer però proclamem una visió plena d’optimisme.

La nostra cohesió social passa avui per deixar de banda el fatalisme i la indiferència, per assumir una actitud de debat i esperit crític permanent, per senyalar en l’horitzó uns objectius abastables i per avançar en aquesta direcció.

 Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.

Anuncis

26 Agost 1996 - Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, El Punt | , , , ,

Sorry, the comment form is closed at this time.

%d bloggers like this: