Joaquim Nadal i Farreras

GIRONA, DESTÍ TURÍSTIC

El Punt, edició comarques gironines 

Cada estiu de manera recurrent algun regidor o regidora de l’oposició té la temptació d’escriure despotricant de la política i de l’oferta turística de la ciutat.

Puc estar d’acord en un fet inqüestionable: l’atenció i el servei al visitant sempre es poden millorar. En altres paraules, Girona està fent encara l’aprenentatge de passar de ser una ciutat d’esquena al turisme a ser un destí turístic.

Aquest és el gran canvi i la constatació més evident: Girona s’ha convertit en una ciutat turística. Turisme de temporada, turisme de cap de setmana, turisme cultural, turisme comercial, turisme familiar i individual, turisme de grup. Només cal passejar pels carrers de la dreta de l’Onyar per adonar-se d’aquest canvi transcendental. Fins i tot, ja hem superat la prova del nou: han arribat els japonesos!

Aquest canvi és mèrit de tothom i sobretot conseqüència del valor intrínsec del nostre conjunt monumental. Però, posats a buscar algunes de les causes que han contribuït a aquesta consolidació, podríem parlar com a mínim de:

  1. La creació del Museu d’Art.
  2. L’aprovació del Pla Especial del Barri Vell.
  3. La creació del Museu d’Història de la Ciutat.
  4. L’obertura del recorregut per a vianants del camí de ronda de la Muralla.
  5. La creació del Centre Bonastruc ça Porta amb el Museu d’Història dels Jueus.
  6. La creació del Museu del Cinema.
  7. La construcció dels nous accessos i els aparcaments a l’entrada de la Devesa.
  8. La millora de l’oferta hotelera i gastronòmica.
  9. La renovació i modernització de l’oferta comercial de la ciutat.
  10. La creació i desenvolupament de la Universitat de Girona.
  11. La creació i impuls de visites guiades, recorreguts temàtics i productes diversos de promoció cultural que tenen la seva expressió més reconeguda en el treball sobre les llegendes i les 7 portes del call.

Tot això, insisteixo, amb l’esforç de tothom: la ciutat, la societat i les institucions.

Girona, no és i no pot ser un destí turístic com el de les poblacions de la Costa Brava. L’especialització, l’especificitat, la desestacionalització, l’elaboració de nous productes són ingredients d’una oferta que s’ha desvetllat i ha arribat a seduir una demanda cada vegada més forta. El turisme urbà té unes singularitats que el diferencien del turisme de platja.

El nostre pes turístic es mesura no només amb el nombre de visitants, de “tour operators”. Hi compten les visites a la universitat de professors convidats, membres de comissions, estudiants; els clients de les empreses amb seu a la ciutat o als voltants; els equips i seguidors dels visitants del C B Girona a la lliga ACB; els clients de les botigues i magatzems de la ciutat. Hi té el seu paper l’estrella Michelin del Celler de Can Roca, o la segona estrella atribuïda a Girona fa pocs anys a la Guia Verda de Michelin. Poseu-hi encara l’atractiu de les Carpes de la Devesa, la plaça de la Independència o les cases de l’Onyar. El riu, les carpes, els ànecs. Tot forma un complex entramat d’atractius que s’interrelacionen i es potencien.

Qui es pensi que tot això és només fruit de la casualitat o de les lleis del mercat té una visió limitada i molt equivocada de les coses. Ací hi ha una política premeditada que ha anat en aquesta direcció i que ha donat els seus resultats i més que en donarà en el futur.

Penso només en l’impacte sobre la nostra oferta turística de la construcció de l’Auditori/Palau de Congressos i en el Pla Director de la Catedral.

El primer permetrà fixar visites i estades, pernoctacions, de fora de temporada. Moltes més de les que fins ara hem tingut sovint agrupant esforços exagerats per tal de suplir les deficiències de les infraestructures. Hi ha un turisme de fires, conferències i congressos que tot just hem començat a explorar i que el Girona Convention Bureau impulsat per la Cambra de Comerç ha contribuït a desenvolupar.

El Pla director de la Catedral assegurarà molt més que una visita de circumstàncies i amb presses a la seu de Girona. Fins ara amb un parell d’hores n’hi ha hagut prou. Molt aviat un recorregut aprofundit i excitant per la Catedral requerirà mig dia. Es miri com es miri una contribució d’alt nivell a fer de Girona un destí turístic de més d’un dia.

No cal dir que cada dia podríem trobar també inconvenients. Senyalització, neteja, serveis públics, atenció al visitant són temes perfectibles constantment. És clar que si. Puc fer una crònica diària dels temes que van bé i dels  que no hi van tant.

Ara bé, tota crítica basada en l’anècdotari de la qüotidianetat no podrà negar que ara ha canviat, en part gràcies a les polítiques, la dimensió del problema.

Fins no fa gaire la qüestió era saber si Girona podria ser o no una ciutat turística. Dissipat aquest dubte les prioritats de les polítiques turístiques i de promoció de la ciutat s’han d’orientar cap a garantir que no morim d’èxit.

Les cues inacabables a les portes dels Museus de Florència no són la garantia de res.

La qualitat de l’oferta i de les propostes, una política sense concessions de cara a la galeria, ha d’arrodonir un projecte que no ha de ser selectiu i elitista. Només cal que garanteixi una bona harmonia entre la sensibilitat de l’oferta i la dels visitants.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.

Anuncis

14 Agost 1996 - Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, El Punt | , , , ,

Sorry, the comment form is closed at this time.

%d bloggers like this: