Joaquim Nadal i Farreras

GIRONA I ELS GIRONINS

El Punt, edició comarques gironines

Sempre m’ha interessat molt l’actitud dels gironins cap a la seva ciutat. Com la coneixen, com la valoren, quina opinió en tenen, com en parlen a casa, com l’expliquen als forasters, com participen a la vida de la ciutat.

Vet ací una colla d’interrogants sense cap pretensió d’exhaustivitat. Però el simple exercici d’intentar ordenar aquestes qüestions planteja ja un guió prou interessant d’un tema que ens parla dels comportaments individuals i col.lectius, que pretén copsar com actua això que hem anomenat la psicologia col.lectiva i que tracta d’allò que en un llenguatge més tècnic n’anomenem l’imaginari, i en aquest cas l’imaginari gironí.

Estem davant d’una qüestió cabdal. Segons quina sigui la resposta a aquestes qüestions, el futur de la ciutat serà un o altre. Ens instal.larem en el conformisme, la inèrcia i l’acomodació o podrem encarar el futur amb autèntiques garanties d’èxit.

I convé que ara ens plantegem aquest tema per aclarir que no ho tenim pas tot resolt, que ens queden moltes qüestions pendents i que estem només a mig camí d’un gran projecte de canvi social.

Si allò que ens interessés fos només el canvi superficial, la pell, la façana de la ciutat, els seus aspectes estrictament materials i físics no aniríem enlloc.

Però ens interessa per damunt de tot el canvi social, garantir processos de transformació de la psicologia col.lectiva, canviar la cultura de la ciutat, fer d’aquestes nocions més intangibles l’autèntic termòmetre de la vida de la ciutat. I assegurar que aquest exercici no és un exercici pedant, retòric, purament intel.lectual, sinó que comporta un compromís de canvi, unes pautes per dotar de més oportunitats i de més igualtats els gironins.

Durant segles, i sobretot en el segle XIX i en l’actual, els gironins s’han mirat la ciutat des d’una doble òptica: el fatalisme o la indiferència. El fatalisme crític, catastrofista, hipercrític, que pinta un panorama negre. O la indiferència altiva i arrogant, la displicència, el distanciament, la circumspecció; l’actitud d’aquell que viu a Girona com qui no hi viu i res no li interessa.

La indiferència és molt negativa, neix de la passivitat. És una actitud que s’ha de superar i fer desaparèixer. Històricament havia estat l’actitud de les classes benestants i dominants de la ciutat. Viure i viure’n sense importar massa com. Aquesta seria la raó, o una de les raons, per la qual l’herència civil del passat tingui tantes limitacions.

El fatalisme ha estat sempre el patrimoni de la dissidència. Des d’aquestes actituds s’ha mantingut una exigència crítica i s’ha alçat la veu contra una situació insostenible. S’ha mostrat el desacord amb una ciutat inerta i anodina, tancada en ella mateixa, i incapaç d’enfocar un programa de regeneració col·lectiva. Del fatalisme crític, que tots o molts hem practicat una hora o altra, n’han sortit  bons moments. Apostes col.lectives especialment en diferents moments del segle actual. Quan la ciutat ha semblat despertar de les seves letàrgies mil.lenàries.

Com actitud conté la llavor de l’exigència i de l’inconformisme, però portada a actituds extremes i sistemàtiques conté la negació de l’acció i de les possibilitats reals de canvi. El risc de la temptació d’instal·lar-se en una actitud reprobatòria i maniquea és la inoperància, l’obstrucció, la negació de l’evidència, l’obcecació negativista. És el risc del subjectivisme i de no trobar res prou bé des d’aquest espai subjectiu.

No cal dir que jo m’estimo més la dissidència que els conformismes establerts.

Però he arribat a creure que en els darrers anys hem pogut sortir de la dicotomia del passat. He vist néixer un orgull legítim gironí, he sentit expressar-se l’autoestima, he pensat que neixia una actitud nova i una nova cohesió social feta de la identificació bàsica de la comunitat amb la ciutat. Els gironins han expressat la seva satisfacció sense pedanteria pel canvi. Hem assistit a un fenomen d’universalització de la noció de gironí, ha desaparegut l’exclusivisme dels gironins de sempre i una nova Girona s’ha obert i s’ha ofert a tots els seus habitants. La cohesió territorial i social ha derivat en una consciència nova i diferent: la de pensar que el canvi social és possible, que la transformació i la modernització han arribat i que la Girona del futur  es juga per damunt de tot en aquest terreny. Un terreny fet d’una exigència permanent  i sense concessions, però un terreny adobat i preparat per l’optimisme. Tenim un gran futur per davant i aquest futur depèn de les actituds individuals i col.lectives. La participació sincera, la col·laboració oberta, la superació del catastrofisme, la lluita contra la indiferència són condicions indispensables per trobar un futur immediat. La gran revolució del segle XXI haurà de ser la definició d’una ciutat sense sotragades ni retrocessos, una ciutat plena de confiança en ella mateixa i a punt d’aprofitar totes les oportunitats i trobar resposta a tots els reptes. Els gironins d’avui es disposen a fer aquesta feina participant d’una Girona nova i sabent que han vençut els fantasmes del passat.

 Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.

Anuncis

11 Agost 1996 - Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, El Punt | , , ,

Sorry, the comment form is closed at this time.

%d bloggers like this: