JOAQUIM RIERA I BERTRAN

Col·laboració en el llibre Homes del Catalanisme. Bases de Manresa. Diccionari biogràfic, dirigit per J. M. Ollé i Romeu. Barcelona, Rafael Dalmau editor, 1995 (pàg. 216-217)

Riera i Bertran, Joaquim (Girona, 1848 – Barcelona, 1924). Advocat, escriptor i polític.

Com altres gironins estudiant a Barcelona fou un dels impulsors de la  Jove Catalunya (1870). Actiu políticament a Girona durant una part del sexenni revolucionari figura com a membre destacat del partit republicà federal a l’edat de 21 anys. Molt jove encara, és alcalde de Girona del 26 de febrer de 1873 fins el 21 d’abril del mateix any. En la sessió plenària de l’Ajuntament d’aquesta darrera data es dóna a conèixer un ofici seu anunciant el seu trasllat a Barcelona per raons de salut i d’altres de particulars. Mentre fou alcalde, fou candidat a les Corts constituents de la I República i fou elegit pel districte de Girona. Però la seva acta fou anul·lada en benefici del candidat benèvol del seu mateix partit.

Ja a Barcelona participa en el procés de formació de la Unió Catalanista. A la sessió inaugural de l’Assemblea de Manresa el 25 de març de 1892, on acudí com a representant de Girona, féu la defensa del document de les Bases en representació de la Junta de la Unió. A l’Assemblea de Reus (1893) defensà la necessitat de publicar un Compendi de Doctrina Catalanista, a la de Balaguer (1894) va formar part de la comissió encarregada de redactar les Bases per a la tributació de Catalunya, a la d’Olot (1895) actuà de President en la seva condició de President de la Junta Permanent de la Unió Catalanista per aquell any. Encara a l’Assemblea de Terrassa (1901) apareix com a membre de la Junta.

Fou també president de l’Associació Catalanista d’excursions científiques, mestre en Gai Saber (1890), president dels jocs florals (1904), col·laborador de diferents revistes (Revista de Girona, La Renaixença, la Tomasa, la Il·lustració Catalana, l’Esquella de la Torratxa, l’Oreneta, la Rambla, la Idea). Autor prolífic de poesia, teatre i narrativa costumista. Treballà durant trenta anys d’oficial major de la Diputació de Barcelona.