Joaquim Nadal i Farreras

ADÉU-SIAU, SENYOR MANEL

Punt Diari i Los Sitios

Es fa difícil, tot de cop, emetre un judici sobre el senyor Bonmatí. Amb més calma ja tindrem ocasió de fer-ho. Ara, en aquests moments de tristesa, només queda espai per a recordar a aquest gironí important, aquest gironí popular que representa un bon grapat d’anys  de la història de Girona alhora que significa la pèrdua d’un amic entranyable, d’un gironí de tota la vida de cap a peus, d’un veí amable i simpàtic de l’Ajuntament, d’un home d’una vitalitat insuperable i d’unes ganes de viure que no poden produir sinó admiració.

En aquests moments només voldria recordar fins a quin punt per a mi, malgrat la diferència d’edat, el senyor Bonmatí era un amic entranyable. No fa pas gaire temps que el senyor Bonmatí havia estat amic de molts anys del meu avi matern Josep Farreras i de l’avi de la meva dona en Tomàs Sobrequés. Formaven una penya d’homes de vitalitat i amb ganes de viure, malgrat que el senyor Bonmatí els hagi sobreviscut uns quants anys. És a través del meu avi que imperceptiblement des de fa molts anys, el senyor Bonmatí se’m féu familiar quan darrere de la meva curiositat innata de jove llegidor de diaris inquiria sobre la personalitat de l’inefable GOL. “En Voz Baja” era un espai predilecte, una fita buscada amb afany en el diari per a esbrinar les petites intimitats del Girona i els pronòstics del celebèrrim Mago Pirulí. Després el vaig poder conèixer en una altra faceta d’abnegat defensor del periodisme i de la llibertat d’expressió embarcat en l’apassionant aventura de Presència, que ell defensà sempre a favor de la catalanitat encara que pogués semblar, en més d’una ocasió, que pel tarannà de la revista era tirar-se pedres damunt del propi teulat.

Finalment, el senyor Bonmatí era un gironí preocupat per la comunitat i vinculat de molt de temps a la vida política local i, més concretament, a la vida municipal. D’ell vaig aprendre, de veu i per escrit, l’art de la tolerància, de la comprensió i de la convivència. I ara quan en acabar els Plens, els homes de l’Ajuntament anem a sopar, he pensat sempre, des del primer moment, que ho devem a un seu escrit on explicava les relacions entre els regidors de l’Ajuntament de Girona a l’època de la República. Cada mes, quan entrarem a sopar al “Capritxo” et recordarem i recordarem la teva bonhomia i la teva lliçó important que tant de bé ha fet a l’actual vida política gironina mantenint l’exemple de convivència i tolerància que sempre ens havies explicat.

Adéu-siau senyor Manel, els gironins recordarem sempre el teu exemple i treballarem per a millorar la nostra ciutat. La teva vida queda entre nosaltres.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.

(Aquest article forma part del recull Vides amb nom. Girona, CCG Edicions, 2005. pàg. 87-88)

Anuncis

20 Agost 1981 - Posted by | ARTICLES D'OPINIÓ, El Punt, Los Sitios | , , ,

Sorry, the comment form is closed at this time.

%d bloggers like this: