EN LA MORT DEL SENYOR JOAQUIM PLA I CARGOL

Revista de Girona núm. 84

Aquest any 1978 ens ha deixat Joaquim Pla i Cargol, publicista, historiador, i cronista oficial de la Ciutat de Girona. Una vida quasi centenària íntimament lligada a la de la nostra ciutat. Aquest sol fet seria ja prou important per remarcar-lo, sobretot en un home de lletres que va poder seguir durant tots aquests anys el pols cultural de la ciutat i de les nostres comarques, i en certa manera pogué fer de pont entre diverses generacions.

Aquesta és una qüestió summament important de la vida de Joaquim Pla. Ell visqué i participà de molt a prop en aquella petita “revolució cultural”, tantes vegades esmentada, que presidí la vida cultural de la nostra ciutat durant tot el primer terç del segle actual. En una anàlisi de la seva actuació i treball durant el període del segle actual anterior a la passada Guerra Civil, el trobem immers en els corrents renovadors d’aquell moment al costat de tants noms coneguts com Montsalvatge, Rahola, Bertrana i d’altres, i participant en tota mena d’iniciatives des dels Jocs Florals a la Societat Econòmica d’Amics del País passant per l’Ateneu i la Comissió Provincial de Monuments.

Pla i Cargol en aquesta etapa de la seva vida mostrà una gran capacitat de treball, una curiositat molt rica i una capacitat pedagògica important, que es traduïren clarament en la seva obra. Les seves publicacions durant aquests anys incidiren sobre el folklore, els costums, les tradicions populars. Són obres avui introbables i d’un nivell altament remarcable que han de presidir qualsevol biblioteca gironina mínimament ben nodrida. En un altre terreny i en relació amb el negoci familiar editorial, Joaquim Pla publicà en català i castellà obretes didàctiques sobre els temes més diversos, les quals hom podria trobar-les en ús fins fa ben poc a moltes de les escoles del nostre país.

Acabada la Guerra Civil, l’ensulsiada que provocà i el fet que moltes dels companys de Pla i Cargol molt abans ja s’havien volgut traslladar a Barcelona tot buscant més oportunitats per a llur carrera literària, el convertiren en l’únic membre actiu de les generacions de pre-guerra. De la resta, uns i altres encara romanien en un silenciós exili interior com és ara el cas de Miquel de Palol, Joaquim Pla, en canvi, el front del negoci editorial i de la llibreria de la Rambla mantingué, amb una nova orientació, la seva activitat literària, centrada ara en la publicació d’obres de síntesi i divulgació sobre el passat gironí que s’han fet insubstituïbles. Són obres que cal valorar amb justesa, que apleguen un cabal important d’informació, no sempre prou ben triat, o sovint amb insuficient suport crític i documental, però que aplegat resulta el primer esglaó i referència necessària per a encetar un treball d’investigació sobre les nostres terres. Segurament que el nostre conjunt de coneixements actual exigirien  l’actualització de moltes d’aquestes obres de la “Biblioteca Gerundense de Estudios e Investigaciones”, però com què no hi ha hagut encara ningú amb el coratge d’emprendre noves síntesis és indiscutible que han de seguir jugant un paper durant força temps.

Globalment, doncs, Pla i Cargol fou un home que seguí el batec de la ciutat i si mantingué fidel fins a la mort. El seu exemple és important, i caldrà que d’altres vulguin seguir-lo.

Per tots aquests motius, la Revista de Girona no podia faltar a la cita puntual amb l’home que havia presidit tantes i tantes iniciatives culturals de Girona, i havia col·laborat amb diverses generacions d’escriptors gironins. Aquest i d’altres articles que segueixen volen ésser la nostra contribució a aquest homenatge, que d’altra banda és sorprenent que no hagi comptat amb cap moment amb la contribució del Consistori Municipal que, en definitiva és la corporació que durant tants anys el tingué com el seu cronista oficial.

 Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.

(Aquest article forma part del recull Vides amb nom. Girona, CCG Edicions, 2005. pàg. 67-68)