CARTA A SUÁREZ

Presència núm. 486

Senyor President:

Us escric aquests mots quan tot just acabeu d’arribar a les nostres terres per tal de passar uns dies de lleure; no us les podré però fer arribar fins d’aquí a uns dies, quan ja sigueu de retorn a Madrid, puix a Presència també fem vacances. Espero, doncs, que a la Moncloa, quan rebeu la meva lletra, us arribi també una onada d’aire fresc mariner que us dugui tots els bons records de la vostra estada entre nosaltres.

He seguit les vostres vacances a través de la ràdio i la premsa; pel que sembla la vostra residència haurà quedat connectada telefònicament amb Madrid sense massa dificultats; el comandant de Marina de Palamós s’ha afanyat a triar-vos un pescador, el mateix que tingué Franco quan ens visitava, que us acompanyi en els vostres pesqueres; els suquets de peix que degustareu seran segur exquisits; diuen també que l’Ajuntament de Begur ha deixat tots els camins nets de brossa i escatats per tal de fer més plaent la vostra estada.

Jo, però, humilment hauria volgut fer-vos de guia i acompanyar-vos per les nostres comarques admirant aquí i allà totes les meravelles que l’acumulació successiva i la sedimentació de diversos i rics estrats culturals han anat deixant.

Però tampoc no m’hauria estat d’acompanyar-vos a veure aquelles coses que crec que un President del Govern no pot ignorar. Sense escorta o dissimulada, com uns ciutadans més, dissabte ens hauríem deixat caure a Girona. Dissabte és dia de mercat i l’espectacle s’ho val. Al semàfor del Pont Major ens hauria tocat fer una cua de mitja hora; després a Girona, a la Devesa, us hauria mostrat com els plàtans de la carretera exhibeixen encara la vostra imatge electoral, i us hauria explicat com la ciutat encara és força plena de propaganda electoral de la UCD, el vostre partit; us hauria demanat que intentéssiu convèncer el Sr. Gich de la necessitat de netejar la ciutat, almenys en la part que us pertoca. Després d’una passejada pel mercat us hauria volgut mostrar el casc antic i ens hauríem encallat a mitja Gran Via, en un caos circulatori que clama al cel, demanant la via de circumval·lació de Girona, única manera de superar aquesta situació. A peu hauríem passejat pel barri vell i us hauria mostrat totes les meravelles que guarda. A la plaça de Sant Domènec hauríem contemplat la porta de l’antiga Universitat i us hauria demanat la ràpida aprovació definitiva del Col·legi Universitari; també comentaríem la possibilitat de desmuntar la llotja i us explicaria que a  “Les Àligues” hom pensava situar-hi el Museu de Girona, nascut fa uns anys al Butlletí Oficial de l’Estat.

Amb tants entrebancs hauríem tornat a Sa riera per a refrescar-nos i descansar una estona. Faríem migdiada i cap a les sis de la tarda us voldria portar a veure la part més poblada de la costa: Platja d’Aro. El més senzill seria arribar-hi per mar, però també és bonic de resseguir el paisatge per carretera. Quin error! Per mar ja hi seríem i en canvi portem dues hores de cua a la carretera. Quan arribem a Platja d’Aro  no ens queda més esma que la necessària per tal de prendre un petit refrigeri al Ramiro o al Montbar i tornar, aprofitant que la cua ha baixat.

Un altre dia hauríem anat tot barquejant fins a banyar-nos a la platja del Castell, però les aigües fètides ens n’haurien tret i finalment no hauríem tingut més remei que banyar-nos en alta mar o tornar cap a la zona del cap de Sant Sebastià, on les aigües són més netes. En fi, senyor President, també us hauria volgut portar a Olot per comprovar les dificultats de comunicacions que tenen a la Garrotxa, i encara hauria volgut que parléssiu amb algun pagès sobre els seus problemes, algun paleta parat, algun turista enganyat per l’overbooking i algun grup de treballadors de l’hosteleria que us expliquessin les seves condicions de vida i de treball.

Aquest, senyor President, és petit mos del que hauria estat el meu itinerari, portat potser per un afany de didactisme, la voluntat de fer una classe pràctica, fruit d’una certa deformació professional; però no dubto que, sense cap de les inconfortables cues que us hauria fet fer, les nostres autoritats ja us hauran explicat a bastament totes aquests i d’altres problemes que tenim. Si no fos així, ara a Madrid deveu estar convençut que les aigües de la Costa Brava són de les més cristal·lines del món, que els pescadors s’ho passen molt bé, que es menja un suquet deliciós, que la gent pot triar entre anar a les havaneres o als concerts de Senya Blanca, i que els caminets de totes els pobles són nets, polits i escatats. Des de la vostra “petita Moncloa” (així la ràdio ha dit que anomenaven la vostra residència de Sa Riera) hauríeu pogut arribar a pensar que us trobàveu en una “petita Suïssa”, amb l’avantatge de tenir el mar i la muntanya enllaçats per una plana insuperable: l’Empordà. Espero, senyor President, que les meves lletres, ja que no els meus serveis de guia, serveixin per a convèncer-vos que fóra un error pensar així, i que aquests petits problemes que us he exposat són solament una mostra dels mots i greus que hi ha plantejats. És per tot això, senyor President, que demanem amb insistència la salvació de Catalunya per la democràcia, a través de l’Autonomia. Respectuosament,

 Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.

(Aquest article forma part del recull Vides amb nom. Girona, CCG Edicions, 2005. pàg. 59-61)